La primera màquina de fotos      

     Aquesta que veis aquí és la meva primera màquina de fotografiar. Feta de fusta i fòrmica. Fils ferro i el metall de les llaunes de conserva. Tot materials econòmics i fàcils d'obtenir. Posteriorment la vaig recobrir amb una làmina imitació cuiro de color blau fosc.

    Necessitava una màquina que em permetés veure el que fotografiava. Llegint vaig veure que concretament necessitava una reflex. Per aquell temps no volia res molt perfecte, però si era important poder saber exactament l'equadre ja que fent macro i tomes de microscopi els visor convencionals no serveixen de res. Així que amb els materials abans esmentats vaig començar a construir la meva càmera fotogràfica.
     Un de les dificultats més importants consistia en que calia un mecanisme capaç de poder veure la imatge que entrava per l'objectiu reflectida a sobre un mirall esmerilat. Ho vaig aconseguir amb dos miralls formant angles de 45 graus.
     Es clar que en el moment de fer la fotografia el mirall inferior havia de aixecar-se per permetre que la llum de objectiu anés a parar a la pel·lícula sensible.
     A la imatge superior dreta podeu veure el mecanisme. Un clau soldat a una peça metàl·lica feia girar l'eix horitzontal que era el que aixecava el mirall. Així amb un recorregut de tan sols 5 mm el mirall es movia 45 graus deixant passar la llum a la pel·lícula.
    Això estava molt bé però sense un obturador segur que entraria massa llum i la pel·lícula quedaria inservible. Calia un sistema que en aquest moment obris per una fracció de segon la finestreta i impressionés la pel·lícula.

    Si miram a la foto de baix podem veure el mecanisme d'obturació i el sistema per moure la pel·lícula. Una palanca tensava lóbturador i el foradet groc inferior du al seu interior una molla de bolígraf  que fregant a sobre un tros de llauna podia frenar l'obertura més o menys. La lent que feia servir tenia una focal de 35 cm es a dir 350 mm això obligava a una obturació ràpida o a apoyar la màquina en un lloc estable en el moment de fer les fotografies.

    Per controlar el moment en que el fotograma estava davant la finestra  a dalt a ma esquerra es veu la roda de mà dreta que a la part superior duu un anell amb uns abultaments que encaixen en els foradets de la pel·lícula i que la fan girar. A la part superior hi havia un disc amb dues marques que es veien a una finestreta al moment en que la pel·lícula estava en posició.
     

      Ja per acabar la tapa posterior tenia una doble capa que una vegada encaixada no permetia que la llum entrés a l'interior.
     L'aspecte era molt diferent del que es pot esperar d'una màquina de fer fotografies, pero us puc assegurar que funcionava i durant uns quants anys vaig fer moltíssimes fotos, evidentment en blanc i negre. En una altra secció contaré el procés de revelat i com vaig construir una petita ampliadora del tot casolana i sense comprar res.
    Pensareu i las lents? Sempre hi havia familiars que canviaven les seves ulleres. Jo les recollia totes. Ben aviat vaig aprendre quines em podien servir per fer els meus aparells. Les focals eren massa llargues, per això a vegades havia de combinar un grapat d'elles.

    Fotómetro

    Para controlar el tema de la luz hice un simple fotómetro con dos círculos; uno para el diafragma y otro para la velocidad. En el interior hay una marca a bolígrafo que corresponde a 21 DIN / 100 ASA que era la sensibilidad de la película que compraba.