|
|
La principal funció del teixit conjuntiu és la d'unir els diferents òrgans del cos, omplint els espais que hi ha entre aquests, però també serveix per a emmagatzemar substàncies de reserva. Una altra funció -no tan comuna- és l'elaboració de substàncies amb importància fisiològica i amb funció defensiva; d'altra part, pot formar tendons molt forts per unir els músculs amb els ossos o construir estructures tan especialitzades com el cristalúlí dels ulls. Les cèlúlules que el formen es troben separades per una matèria intercelúlular específica, que serveix per a omplir els espais i per a donar consistència al conjunt; a més, segons el tipus de matèria intercelúlular, podran variar amplament les propietats del teixit. La característica més important d'aquest teixit és la presència de fibres de diversos tipus, que ajuden a donar consistència i elasticitat als òrgans que les tenen. El teixit adipós es caracteritza per la presència d'unes cèlúlules modificades, que acumulen greix a l'interior, anomenades adipòcits, i que constitueixen aproximadament un 20% de la massa de l'ésser humà (i quantitats variables però semblants a la resta dels animals). Les funcions principals són, a més de fer de magatzem de lípids, la formació d'una estructura anomenada panícul adipós, que es fa servir com a a‹llant tèrmic i protector de diversos òrgans, com el ronyó. Conjuntiu dens: Són molt abundants les fibres conjuntives (que donen consistència i resistència a la tracció) i elàstiques. s un teixit molt compacte i resistent, adequat per a constituir les unions dels músculs amb els ossos, donat que són llocs sotmesos a tensions molt fortes. Els tendons en són un bon exemple. Conjuntiu lax: Té molta substància intercelúlular, però la forma no està clarament definida, cosa que fa que sigui molt adequat per a omplir els espais entre els òrgans. Es troben abundants fibres conjuntives i elàstiques, a més de substàncies líquides com l'aigua. Es presenta en tots els òrgans i vísceres, omplint els espais buits i unint-los a la resta de les estructures adjacents. Hi podem veure fibròcits i plasmocits
Teixit adipós. S'assembla bastant al teixit conjuntiu lax, del qual és una varietat; la principal diferència és l'existència de gran quantitat d' adipòcits que emmagatzemen greix. També es colúloca preferentment entre els òrgans, evitant que sofreixin perjudicis causats pels moviments bruscos i els cops no desitjats. La substància amorfa característica d'aquest teixit és una solució d'àcid hialurónic, que afavoreix el sosteniment i l'a‹llament de les cèlúlules, així com la distribució regular dels nutrients.
|
