El teixit esquelètic

tornar


Teixits esquelètics:  

       L'esquelet és una estructura forta i consistent, que dóna suport a les parts blanes dels cossos dels éssers vius i serveix de base per a la inserció dels músculs. Segons la funció específica que hagin de desenvolupar, seran rígids i durs, o flexibles i blans, és a dir, ossis o cartilaginosos. Els vegetals tenen altres estructures amb la mateixa funció, però naturalment molt diferents.

Cartilaginós hialí

Cartilaginós fibrós

Cartilaginós elàstic

Cartilaginós hialí.

    Es tracta del teixit cartilaginós més primitiu. S'anomena així perquè té aspecte de porcellana (hiali vol dir translúcid). El podem trobar al  cartílag del nas, de les orelles i de la laringe, i és molt resistent i flexible. Aquest cartílag té una gran resistència a la compressió però no a la tracció, per manca de fibres elàstiques. En aquest teixit les cèlúlules, a‹llades o colúlocades en petits grups, es poden trobar allotjades dins la massa intercelúlular fonamental.  

Cartilaginós fibrós:  

       No és  elàstic  i la gran quantitat de fibres li dóna una gran resistència a la compressió, a la tracció i al trencament; és molt semblant al teixit conjuntiu dens. Els discos intervertebrals, colúlocats entre les peces de la columna vertebral per tal de minimitzar-ne el fregament i reduir el desgast de l'os, i que han de tenir una gran resistència, en són un exemple molt característic.

Cartilaginós elàstic:  

       La substància intercelúlular és resistent i sòlida al mateix temps que elàstica, perquè són molt abundants les fibres elàstiques. Les cèlúlules que constitueixen la part viva del teixit es troben envoltades per aquesta matèria, que és més abundant que la matèria celúlular.

Ossi compacte

Ossi esponjós

Tall de costella

Ossi compacte:  

       La substància intercelúlular del teixit ossi és molt dura, i està formada per capes de  lamelúles orientades en diferents direccions, generalment perpendiculars (aquesta disposició proporciona una gran resistència, que és la característica principal d'aquest teixit).    Hi ha abundants sals minerals, com el carbonat càlcic i diferents fosfats, que li donen una gran consistència. Les cèlúlules anomenades  osteoblasts es troben incrustades en unes cavitats, a les quals arriben els nutrients a través d'uns diminuts conductes que les uneixen, anomenats conductes d'Havers.   Els sistemes d'Havers es disposen sempre en una direcció preferent, longitudinalment respecte a la  diàfisi  constituint capes concèntriques. Entre els canals es poden veure algunes zones amb cèlúlules que no presenten aquesta ordenació concèntrica, que es diuen sistemes intermediaris.

Ossi esponjós.
 
 És una varietat de teixit ossi caracteritzada per una menor densitat que el teixit ossi normal, deguda a l'organització característica en forma de lamelúles molt primes; aquesta estructura, reforçada amb uns travessers anomenats "trabècules", és molt consistent i constitueix el teixit ossi bàsic dels extrems dels ossos llargs, que s'anomenen epífisis, i també de la totalitat dels ossos curts; els espais situats entre les lamelúles està omplert amb la medulúla roja, i és el lloc on es formen els glòbuls vermells de la sang.

Tall de costella
 
 Les costelles constitueixen l'exemple característic dels anomenats "ossos llargs", perquè reuneixen totes les característiques pròpies d'aquests: diàmetre molt més petit que la llargària, presència d'apòfisis i diàfisis, compactes i de gran resistència, fins al punt de constituir una espècie de gàbia molt resistent que protegeix els òrgans del tòrax: cor i pulmons.

Cartílag del nas



  És un cartílag del tipus hialí, amb suficient rigidesa per mantenir l'estructura nasal i a la vegada una certa flexibilitat, necessària per a un apèndix que, com el nas, està exposat a nombrosos cops i deformacions; si fos de teixit ossi es trencaria amb molta facilitat. Una cosa parescuda succeeix a les orelles, però el seu cartílag és encara més elàstic.

Preparacions microscòpiques:  

       Ens caldrà introduir l'os en àcid nítric al 10% i deixar el temps necessari perquè la seva consistència permeti que es talli amb facilitat; això dependrà de la concentració de l'àcid i de la mida de l'os.    Després de rentar amb aigua i de neutralitzar l'acció de l'àcid mitjançant carbonat, fixarem el material en formol al 10%.    Realitzarem els talls amb el  micròtom i tenyirem amb blau de metilè, fent el muntatge amb gelatina glicerinada.