Teixit nerviós:  

       És el teixit més especialitzat de qualsevol organisme animal. La seva missió és rebre, mitjançant estructures anomenades receptors o sentits, les variacions produ‹des a l'interior o a l'exterior de l'organisme, transmetre-la, emmagatzemar-la i elaborar i conduir les respostes adequades als òrgans adients, anomenats efectors.   Les principals cèlúlules d'aquests teixits són les  neurones  que estan especialitzades en la transmissió dels  impulsos_nerviosos  i que tenen unes prolongacions que s'interconnecten amb altres neurones, la qual cosa els permet d'establir els complexos circuits necessaris per a dur a termel'anàlisi de la informació, a més de posar en contacte les zones orgàniques allunyades.

Neurona multipolar:  

       Les cèlúlules nervioses reben el nom de neurones. Totes les neurones són cèlúlules enormement modificades, a causa de la seva especialització en transmetre els impulsos nerviosos. Aquesta modificació fa que el seu  citoplasma es trobi molt ramificat, i hi podem observar dos tipus de ramificacions:  - Unes de molt abundants, curtes i en forma d'arbre, anomenades  dendrites   - Altres de molt més escasses, molt llargues i amb ramificacions laterals escasses, anomenades  àxons  Per les neurones passa l'impuls nerviós, sempre entrant per les dendrites i sortint per l'àxon: el final d'un àxon comunica amb el principi d'una dendrita de la neurona següent mitjançant una estructura anomenada  sinapsi  El nom "multipolar" de la figura fa referència al nombre de ramificacions de la cèlúlula: una neurona multipolar és la descrita fins ara, però hi ha neurones amb menys ramificacions, anomenades "bipolars" o "monopolars".

Medul·la espinal:  

       Els fragments de medulúla d'ovella es posen en alcohol rebaixat en una tercera part, durant un dia.   Colorarem el material amb picrocarmí.   Podrem observar les cèlúlules amb les seves prolongacions i ramificacions.

Fibres nervioses:  

       Les fibres nervioses són uns cordons que es ramifiquen pel cos, amb la finalitat d'arribar a tots els òrgans, i reben el nom de nervis. Segons la seva situació en el cos o la seva funció, n'hi ha diversos tipus:   - Els nervis que surten directament de l'encèfal es diuen craneals, encarregats de la comunicació ràpida entre els òrgans del cap i l'encèfal (també representen un camí de seguretat per a la comunicació amb les vísceres vitals del cos)   - Els que surten de la medulúla espinal es diuen raquidis.   Tant els uns com els altres tenen una funció conductora. Si transporten els corrents sensitius des dels receptors sensorials o somàtics fins als centres nerviosos, s'anomenen nervis sensitius, però si duen els ordres motors que produiran el moviment en els músculs, és a dir, si condueixen respostes dels centres nerviosos, es diuen nervis motors.

Preparació microscòpica:  

       Es pot observar el nervi ciàtic d'una granota.   Separarem el nervi i prepararem el material amb àcid òsmic al 0,5%.   Després de rentar-les, introduirem les mostres en alcohol.   Podem utilitzar el mètode de dissociar el material i després el tenyim amb fucsina àcida.   L'observació ens mostrarà les fibres de color vermell. El plasma que hi ha entre les fibres no s'haurà tenyit.   Si es tracta d'un nervi, en lloc d'utilitzar la fucsina convé macerar el material durant un dia en nitrat d'argent. Això s'ha de fer en completa obscuritat. Després es renta i s'exposa a la llum.   Els nervis apareixen en negatiu i amb molt de contrast.