|
Calcàries autòctones
Cal. pelàgiques
Cal. biohèrmiques
Cal. margoses
Turó
Estalagtites/mites
Calís
Calcàries al·lòctones
Lumaquel·les
Cal. oolítiques
Calcàries metasomàtiques
Dolomia
Paisatge càrstic
|
|
Roques carbonatades:
El carbonat càlcic (principalment en forma de calcita) i el carbonat de calci i magnesi ( dolomita) són els constituents principals de les roques sedimentàries carbonatades anomenades calcària i dolomia respectivament.
Les calcàries provenen principalment de la precipitació del calci i de l'anhídrid carbònic que es troben dissolts en les aigües continentals i marines. El calci té el seu origen en els minerals de les roques magmàtiques que el contenen, o bé prové de la dissolució de les roques calcàries ja existents en l' escorça terrestre. L'anhídrid carbònic és un dels integrants de l'aire atmosfèric, produ‹t per fenòmens d'oxidació dels éssers vius, descomposició de les seves restes i gasos expulsats per erupcions volcàniques.
En el mecanisme de precipitació dels carbonats, cal considerar dos aspectes fonamentals: la formació de l'àcid carbònic a l'aigua a partir de la dissolució de l'anhídrid carbònic (que depèn, entre altres factors, de la pressió i temperatura) i la dissolució del carbonat càlcic en l'aigua.H2O + CO2 == H2CO3 == (H)+ + (HCO)- L'aigua, a causa de la presència d'ions H+, té un caràcter àcid, fet que permet una proporció elevada d'ions Ca++ CaCO3 == Ca++ + (CO3)= Si en un moment determinat l'aigua es troba saturada en unes determinades condicions, de Ca++, i disminueix la quantitat inicial de CO2, (augment de la temperatura, disminució de la pressió, etc.), la primera reacció es desplaçarà de dreta a esquerra i donarà lloc a la formació de CO2, que s'elimina en l'atmosfera, fet que produirà un descens de la proporció d'ions H+, l'aigua perdrà acidesa i part del calci es precipitarà en forma de carbonat, amb la finalitat de seguir mantenint l'equilibri.
Per a la classificació de les roques carbonatades es té en compte la naturalesa dels grans i els elements d'unió entre aquests. La classificació actualment més utilitzada és la proposada per Dunham (1962), modificada posteriorment per Embry i Klovan (1971). Una altra proposta de classificació de les calcàries és la classificació genètica, elaborada per Pettijhon (1949). D'acord amb la classificació genètica, s'estableixen tres grans grups de roques carbonatades:
- Calcàries autòctones (precipitació química o bioquímica).
- Calcàries al lòctones (detrítiques).
- Calcàries metasomàtiques
|
|
Menú