Carbonatades

Menú

    
   
Calcàries autòctones
    
    Cal. pelàgiques 
        
Cal. biohèrmiques
        
Cal. margoses
        
Turó
        
Estalagtites/mites
        
Calís
   
Calcàries al·lòctones
   
      Lumaquel·les
         
Cal. oolítiques
   
Calcàries metasomàtiques
    
     Dolomia
    
Paisatge càrstic

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    

Roques carbonatades:  

       El carbonat càlcic (principalment en forma de  calcita) i el carbonat de calci i magnesi ( dolomita) són els constituents principals de les roques sedimentàries  carbonatades  anomenades  calcària i  dolomia respectivament.
   Les  calcàries provenen principalment de la  precipitació del calci i de l'anhídrid carbònic que es troben  dissolts en les aigües continentals i marines. El calci té el seu origen en els minerals de les roques  magmàtiques que el contenen, o bé prové de la  dissolució de les roques  calcàries ja existents en l' escorça terrestre. L'anhídrid carbònic és un dels integrants de l'aire atmosfèric, produ‹t per fenòmens d'oxidació dels éssers vius, descomposició de les seves restes i gasos expulsats per erupcions volcàniques.
  En el mecanisme de  precipitació dels carbonats, cal considerar dos aspectes fonamentals: la formació de l'àcid carbònic a l'aigua a partir de la  dissolució de l'anhídrid carbònic (que depèn, entre altres factors, de la pressió i temperatura) i la  dissolució del carbonat càlcic en l'aigua.H2O + CO2 == H2CO3 == (H)+ + (HCO)-   L'aigua, a causa de la presència d'ions H+, té un caràcter àcid, fet que permet una proporció elevada d'ions Ca++   CaCO3 == Ca++ + (CO3)=   Si en un moment determinat l'aigua es troba  saturada  en unes determinades condicions, de Ca++, i disminueix la quantitat inicial de CO2, (augment de la temperatura, disminució de la pressió, etc.), la primera reacció es desplaçarà de dreta a esquerra i donarà lloc a la formació de CO2, que s'elimina en l'atmosfera, fet que produirà un descens de la proporció d'ions H+, l'aigua perdrà acidesa i part del calci es precipitarà en forma de carbonat, amb la finalitat de seguir mantenint l'equilibri.
  Per a la classificació de les roques  carbonatades es té en compte la naturalesa dels grans i els elements d'unió entre aquests. La classificació actualment més utilitzada és la proposada per Dunham (1962), modificada posteriorment per Embry i Klovan (1971). Una altra proposta de classificació de les  calcàries és la classificació genètica, elaborada per Pettijhon (1949).   D'acord amb la classificació genètica, s'estableixen tres grans grups de roques carbonatades:
  - Calcàries  autòctones (precipitació química o bioquímica).
  - Calcàries  al lòctones (detrítiques).
  - Calcàries  metasomàtiques