Rosals

 

Classificació    Plantes

   Monocotiledònies

Dicotiledònies:

Apètales

Dialipètales

 

 

      

 

 

   

 

 Dicotiledònies: Dialipètales

 Nimfeals

 Timeleals

 Escrofularials

 Dilenials

 Papaverals

 Gutiferals

 Gencianals

 Ranunculàcies

 Rosals

 Violals

 Lamials

 Paeoniàcies

 Geranials

 Plumbaginals

 Plantaginals

 Euforbials

 Sapindals

 Mirtals

 Rubials

 Polemonials

 Celestrals

 Umbeliflorals

 Asterals

 Magnolials

 Ramnals

 Ericals

 Ebenals

 Dipsacals

 Malvals 

 Primulars

 Aristoloquials

 
 


   Ordre Rosals.

Rosals

Crassulàcies
Saxifragàcies
Rosàcies
Leguminoses 


   Família crassulàcies.
    gèn.Sedum  Es troben sovint creixent damunt terrats i parets seques. Aquestes plantes emmagatzemen aigua a les fulles, d'aquí el nom de plantes crasses.
    gèn. Sempervivum
    gèn.Aeonium (Aeonium arboreum es troba  naturalitzat a la Mediterrània)
    gèn. Crassula
    gèn.Umbiliculus (Umbiliculus rupestris és una planta carnosa freqüent en teulades i terrats, amb les fulles en forma d'orella i espigues de flors verdoses. No ha de menester molta d'aigua.)
    gèn. Cotyledon
    gèn. Echeverria. Plantes amb fulles carnoses en forma de  roseta  molt freqüentment cultivades a cossiols.ª
Família Saxifragàcies.
    gèn.Hydrangea
     gèn.Saxifraga
     gèn. Prunus. Aquest gènere inclou un bon nombre dels fruiters cultivats habitualment, com ara:
         Prunus domestica, pruner, originari de l'Orient Mitjà   Prunus dulcis,ametller de l'Iran   Prunus armeniaca, albercoquer, d'origen  transcaucàsic   Prunus persica,melicotoner  originari de la Xina   Prunus avium, cirerer   Prunus cerasus, guinder  gèn. Malus, Malus domestica, pomera  Ve de l'Afganistan   gèn. Pyrus, Pyrus communis,perera També de l'Afganistan   gèn. Cydonia, Cydonia  oblonga  codonyer, d'Asia   gèn. Sorbus
  gèn. Mespilus, Mespilus germanica, nespler del Japó, de fruits ovalats color ataronjat, de sabor àcid i molt refrescant.   gèn. Crataegus   gèn.Rubus (esbarzers)   gèn. Potentilla (tenim Potentilles silvestres a Balears)
  gèn.Fragaria (Fragaria vesca, maduixes)   gèn.Rosa , roses, amb un bon nombre de representants a la flora de les Balears que creixen al bosc i a la  garriga ª2 Família lleguminoses o fabàcies.
    gèn. Acacia: Acacia dealbata, mimosa, les seves flors groguessón aromàtiques. Molt cultivat a jardins.     gèn. Cercis: Cercis siliquastrum, arbre de l'amor, moltcultivat com decoratiu: les flors, de color rosa, surten directamentde les branques.
    gèn. Ceratonia: C. siliqua, garrover arbre típic de lagarriga.
    gèn.Psoralea  P. bituminosa, trèvol pudent, planta herbàciaamb grups de flors de color violeta. Les fulles, compostes de tresfolíols, desprenen una olor desagradable.     gèn. Robinia, R. pseudoacàcia. Arbre de creixement moltràpid, freqüentment plantat als carrers. Les flors són blanquesi oloroses. A alguns llocs, les mengen lleugerament fregides.
    gèn. Vicia, V. faba, favera  
               V. sativa     gèn. Lathyrus: L. odoratus, pèsol d'olor
                  L. sp      gèn. Pisum,pèsols      gèn. Phaseolus, mongetes     gèn. Ononis: Ononis natrix, pegamosques, les fulles estanrecobertes de pèls i d'una substància viscosa. Les flors sóngrogues.
    gèn. Medicago: M. sativa,alfals
     Medicago arborea
    Medicago maritima, freqüent a les dunes litorals, amb florsgrogues    gèn. trifolium: Trifoliumstellatum
                     Trifolium pratense    gèn. Genista    gèn. Retama    gèn. Cytisus