|
Morfologia dels vegetals:
De la mateixa manera que als animals, als vegetals superiors (cormòfits) trobam uns teixits que formaran els òrgans del vegetal. Els tipus de teixits vegetals són: Els teixits de creixement, que són els que originen la resta de teixits del vegetal. Es diuen meristemes i permeten a la planta créixer en longitud i gruix. Poden ser primaris si provenen directament de cèl.lules embrionàries, o secundaris si són teixits adults que han tornat a adquirir capacitat de divisió. Tots estan formats per cèl.lules indiferenciades i amb capacitat de divisió permanent.
Els parènquimes o teixits fonamentals són teixits formats per cèl.lules vives i amb diferents funcions, entre les quals les més importants són l'elaboració de substàncies nutritives, mitjançant la fotosíntesi i l'emmagatzemament de substàncies de reserva (midó, oxalat, aigua). Es troben a tot arreu del vegetal. Els teixits conductors són els que condueixen substàncies a través del vegetal. N'hi ha de dos tipus: els vasos liberians, que transporten la saba elaborada i formen el floema i els vasos llenyosos, que transporten la saba bruta i formen el xilema Els teixits tegumentaris o teguments protegeixen la planta. Els més importants són el súber o suro, i l' epidermis Els teixits de sosteniment s'encarreguen de sostenir i donarconsistència als vegetals. Dins d'aquests, trobam el colènquima,format per cèl.lules encara vives, i l' esclerènquima format per cèl.lules mortes.
Els òrgans:
Als vegetals, distingim tres tipus d'òrgans vegetatius fonamentals: L'arrel, la tija, i les fulles.
La reproducció vegetativa:
Es tracta d'un sistema de reproducció en el qual una part de la planta se separa, treu arrels i forma una planta independent. Els individus que resulten de la reproducció vegetativa són idèntics als seus progenitors, ja que no hi ha fusió de les cèl.lules sexuals. Les plantes es poden reproduir vegetativament dividint els rizomes, tubercles. També els bulbs produeixen altres petits bulbs que es desprenen i originen noves plantes. Els estolons es donen en moltes plantes; són tiges que es propaguen i produeixen noves plantes. Algunes plantes formen unes petites plàntules (propàguls), que creixen als extrems de les fulles i que, quan cauen, produeixen altres plantes.
Les plantes i el moviment:
De tots són coneguts els tropismes que exerceix la llum i la gravetat envers la direcció de creixement de les plantes. També el tactisme que sofreixen els circells quan entren en contacte amb un objecte fa disminuir el creixement en la zona de contacte, el que fa que es cargoli a sobre. Un altre exemple és el dels heliotropus (gira-sols) que giren durant el dia assenyalant la direcció on es troba el Sol. Les flors es tanquen de nit i s'obren el matí. Però tots aquests moviments són quasi imperceptibles a causa de la lentitud amb què succeeixen. En algunes plantes carnívores es poden observar moviments ràpids que els permeten de capturar petits insectes. També és molt curiós el tactisme de les fulles de mimosa sensitiva, que es repleguen quan entren en contacte amb qualsevol objecte.
| 