Apatita

Menú

    
    Eritrina
    
Autunita
    
Carnotita
    
Piromorfita
    
Vanadenita
    
Apatita
    
Torbenita

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'apatita:
Fórmula: (PO4)3Ca5(F,Cl,OH)
Sistema: Hexagonal
Color: Molt variable. Els més corrents són groc i verd. També blau, violat i incolor.
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri fortGrau d'opacitat:  Transparent a  translúcid  i fins i tot  opac
Duresa: 5
Densitat: Entre 3,1 i 3,2
Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls d'hàbit prismàtic llarg, prismàtic curt o tabulars, acabats en piràmide. També en masses granulars o compactes.
Exfoliació: Poc clara
Composició química:
Propietats òptiques: Uniaxial. Index de refracció variable.J
aciment:
Etimologia: De la paraula grega "apatao", que significa enganyar, equivocar, per haver estat confós amb una gemma.Altres informacions: Les varietats compactes, nodulars, concrecionades, etc., sempre més o menys impures, reben en general el nom de fosforites.   L'apatita comença a ser fosforescent als 51 ºC; als 200 ºC, ho és molt i conserva la lluminositat durant una hora; quan es posa al roig, és encara més brillant, si bé la fosforescència dura poc.
  L'apatita és un mineral freqüent com a constituent accessori de totes les classes de roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques. Es troba també en pegmatites i filons, probablement d'origen hidrotermal. Ocasionalment es concentra en dipòsits grans o en filons associada a les roques alcalines.
  L'apatita cristal.litzada s'ha usat en gran escala com a fertilitzant. Els dipòsits de fosforita subministren avui la major part del fosfat per a fertilitzants. El fosfat càlcic es tracta amb àcid sulfúric per convertir-lo en superfosfat i fer-ho així més soluble en els àcids dèbils que existeixen en els sòls.