Calcosina Galena Blenda Calcopirita Cinabri Realgar Orpiment Pirita Marcassita Antimonita
|
|

La pirita:: Fórmula: S2Fe Sistema: Cúbic Color: Groc llautó Ratlla: Grisa, bruna negra o verdosa. Esclat: Metàl lic intens Grau d'opacitat: Opac Duresa: Entre 6 i 6,5 Densitat: Entre 4,8 i 5,2 Forma de presentar-se (hàbit): És un dels minerals que apareix cristal.lizat amb més facilitat. Presenta les cares, en els cubs principalment, amb un ratllat vertical que canvia de direcció segons la cara, és a dir, en dues cares contigües aquest ratllat forma un angle de 90§; per la qual cosa aquestes varietats reben el nom de "pirita tríglifa". Són formes clàssiques el cub, el octaedre i el pentagonododecaedre (anomenat piritoedre). Són moltfreqüents les macles de complement de dos pentadodecaedres, anomenades "creu de ferro". També apareix granular i en grans masses, formant nòduls, en petits filons, estalactítica, dendrítica i omplint alguns motlles fòssils d'animals i vegetals.Exfoliació: Composició química:Propietats òptiques:Jaciment:Etimologia: Del terme grec "pyr" (foc) que fa al.lusió a les espurnes que es produeix quan es copeja.Altres informacions: Té gran tenacitat. Es termoelèctrica. Fàcilment es limonititza.
Es paramagnètic i termòmetre geològic. En general, les pirites són impures perquè contenen cobalt, níquel, coure i or, i rarament argent i tal.li. Es troba sempre als filons metal.lífers i és molt freqüent com a element microscòpic a les roques eruptives. A les pissarres i roques argiloses sedimentàries forma cristalls i nòduls a‹llats. També impregna conglomerats quarsífers i pissarres carbonoses. El principal ús comercial de les pirites és la fabricació de l'àcid sulfúric i el sofre. Les pirites auríferes i cupríferes produeixen la major part de l'or i el coure d'ús industrial..
| |