|
Ceolita
Saodalita
Labradorita
Microclina
Quars
Amazonita
Albita
Ortosa
|
|
El quars:
Fórmula: SiO2
Sistema: Hexagonal trigonal i amorf
Color: Transparent, blanc, violat, groc, rosa, gris, negre, blau, vermell, amb bandes, marró, verd amb taques grogues, etc.
Ratlla: Incolora
Esclat: Vitri, molt fort en el cristall de roca. Mat o ceri en les varietats criptocristal.lines.
Grau d'opacitat: Transparent translúcid i opac
Duresa: 7
Densitat: 2,65
Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls a vegades de grandàries considerables, hexagonals, coronat per una bipiràmide trigonal. Macles del Delfinat, Brasil i Japó. En agrupacions formant druses i geodes. Els cristalls de quars poden presentar inclusions d'altres minerals, aigua o gasos. També en grans irregulars o compacte. Exfoliació: No existeix generalment, de vegades hi ha una partició romboèdrica poc clara.Composició química:Propietats òptiques: Uniaxial. Birefringència dèbil. Presenta polarització rotatòria.Jaciment:Etimologia: Quars prové de l'alemany quars, que fa al.lusió a la seva abundància en les venes metàl.liques.Altres informacions: Probablement és el mineral més important per la seva abundància a la natura, i per la varietat de formes i aspectes que pot oferir. Es un component constant de les roques intrusives i metamòrfiques àcides, i forma les quarsites, tan abundants a la superfície de la Terra, així com la major part de les sorres. El quars presenta polarització rotatòria, és a dir, fa girar el pla de polarització de la llum al voltant de l'eix òptic, quan el raig lluminós travessa els cristalls en la direcció d'aquest eix. Uns cristalls fan girar el pla cap a la dreta, per la qual cosa reben el nom de dextrogirs, mentre que uns altres el fan girar cap a la'esquerra (levogirs). El quars, en general, s'utilitza per a preparar recipients i aparells de laboratori, molt útils per la seva resistència a la calor i als agents químics. No l'ataquen els àcids ordinaris, però sí l'àcid fluorhídric. També s'utilitza en òptica, aparells de precisió i les seves varietats colorades en joieria i pedres ornamentals Comprèn nombroses varietats que es poden dividir en dos grups: macrocristal.lines, ben cristal.lizades, pures, d'esclat vitri, utilitzades en bona part com a joies; i criptocristal.lines, sense una forma cristal.lina precisa, d'esclat variable, gairebé sempre mesclades amb sílice amorfa. Varietats cristal.lines: El cristall de roca: quars completament incolor i hialí. S'utilitza per a fer objectes d'adorn, així com lents i prismes òptics. Alguns cristalls de roca, quan són especialment perfectes, es tallen com a pedra fina i són utilitzats en joieria. Segons expliquen els cronistes, el rei d'Espanya Felip II va portar al barret una pedra d'aquesta classe. Un dels cristalls més grossos, amb un pes aproximat de 700 kilograms, prové de la gruta de Zinkenstock, a prop de Grimsel, en el massís de Sant Gotthard (Su‹ssa).
Etimològicament prové de la paraula grega "kristallos", que significa gel. L'ametista: Quars cristal.litzat de color violat més o menys intens. S'utilitza en joieria com a pedra fina, no molt valuosa; és la pedra que fan servir els bisbes en anells i pectorals. Es creu que el color és degut a compostos de manganès, inclosos en petitíssimes quantitats. L'ametista és força present a la natura. Etimològicament prové de la paraula grega "amethistos", que vol dir emprat contra l'embriaguesa. El quars citrí: es presenta cristal.lizat i és de color groc amb diverses tonalitats. Es feia servir molt per a falsificar el topazi, quan aquesta pedra tenia més valor. Etimològicament prové del llatí "citrus", en referència al seu color groc llimona. El quars rosat: es troba gairebé sempre en masses compactes, hialines, però no en cristalls. Es talla com a pedra fina de poc valor quan és de color uniforme. Probablement deu la seva coloració al titani o al manganès. El nom fa referència al seu color. El quars fumat: és tenyit d'un color negrós més o menys intens. En cas que arribi a ser completament negre rep el nom de morió. Es tallen com a pedra fina les varietats groguenques, que reben el nom de pedres del Brasil. El color d'aquest quars és degut, segons alguns autors, a un compost orgànic carbonós; d'altres, però, opinen que el principi colorant és un sulfocianatde ferro. El nom fa referència al seu color. Quars lletós: rep el nom de lletós perquè presenta cristalls blancs, opacs i poc brillants. s molt freqüent a les cavitats de quars filonià que travessen els granits. El nom fa referència al seu color i aspecte.
El quars: Opals (Img. 1 - 5) i àgates (Img. 6 - 8) Tortuga fòssil d'òpal
El quars: Sílex.
|
|
Menú