Turmalina
     Beril·li  (Maragda)

 
  La turmalina:
Fórmula: SiO4)6(O,OH,F) 6(OH)0-2B3Al8Na(Li,Mg,Fe)
Sistema: Trigonal
Color: Molt variat. Rep diferents noms segons la seva coloració: rubelita (vermell, carmí), siberita (rosada), indicolita (blava), apirita (vermell flor d'alberge), acro‹ta (blanca), dravita (marró), chorlo (negra), etc..
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri a resinós
Grau d'opacitat:  Transparent   translúcid i  opac Duresa: Entre 7 i 7,5. En la direcció perpendicular a l'eix major és més  gran que en la paralel.la.
Densitat: Entre 2,9 i 3,25, augmenten amb el contingut en ferro.
Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls prismàtics columnars o  aciculars, amb les cares estriades. També columnar en feixos o agregats  radials. Massiva i arenes.Exfoliació: Poc claraComposició química:Propietats òptiques: UniaxialJaciment:  Etimologia: Deriva de la paraula singalesa (d'Sri Lanka) "turmali" amb la qual era anomenada quan la varen dur a Holanda per primera vegada l'any 1703.Altres informacions: La turmalina és un dels ciclosilicats més importants.  Amb aquest nom es coneix un grup de minerals concordants en les seves formes i jaciments, formats per silicats complexos de bor i alumini, que presenten  una gran quantitat de substitucions i que donen lloc a una sèrie isomorfa  entre els termes fèrrics, magnèsics i sòdics.
   Els principals termes d'aquesta sèrie isomorfa són: l'elba‹ta, la dravita i l'esciorlita. Les proporcions en què els diferents termes es troben  mesclats isomòrficament són molt variables i d'aquí la dificultat de  representar mitjançant una fórmula la composició exacta de la turmalina.
   El color posa de manifest la composició en les turmalines. Així doncs,  poden ser: les alcalines, incolores o de colors clars; les magnesianes,  marrons, verdoses o groguenques; les ferroses, negres; les que tenen liti i ferro, verdes o blaves; les ferromagnesianes, marró fosc i les  manganesíferes, vermelles.   Té la curiosa propietat (sobretot la varietat verda o marró del Brasil)  d'absorbir molt més el raig ordinari que l'extraordinari. En aquest fenomen es basa l'aparell anomenat pinça de turmalina, d'ús molt corrent en els  laboratoris de física i mineralogia.    Són minerals propis dels granits, pegmatites granítiques, gneis i  pissarres cristal.lines, i dels dics que acostumen a travessar aquestes roques (pegmatita, quars, etc.). El seu origen és pneumatolític. Es un mineral molt abundant a la natura.   S'empra en joieria, decoració i aplicacions industrials (sensors,  radiotècnia, etc.).