|
Cromita
Magnetita
Goethita
Uraninita (Pechblenda)
Rútil
Pirolusita
Oligist (Hematites)
Bauxita
Limonita
Cassiterita
Corindó
|
|
La uraninita:
Fórmula: UO2
Sistema: Cúbic
Color: Negre pega
Ratlla: Bruna negrenca
Esclat: Submetàl.lic, gras o mat.
Grau d'opacitat: Opac
Duresa: 5,5
Densitat: Entre 7,5 i 9,7 i més baixa. En la pechblenda entre 6,5 fins a 9.Forma de presentar-se (hàbit): Rares vegades en cristalls octaèdrics amb cubs subordinats i cares dodecaèdriques.Normalment massiu tipus terrós (pechblenda).
Exfoliació:
Composició química:
Propietats òptiques: Presenta halos radioactius en els minerals que la circumden. Jaciment:Etimologia: Al.lusiu a l'urani. Altres informacions: També s'anomenava pechblenda. Actualment es reserva el nom de pechblenda a les mescles naturals de minerals d'urani i sulfurs o arseniürs de ferro, coure, plom, cobalt, níquel, etc., que reben també el nom de pezurana o uranopiceu.
Es un mineral que es pot trobar en un estat molt divers a causa de la descomposició radioactiva.
L'urani apareix en pegmatites, mesclat amb els minerals propis d'aquestes i en jaciments metal.lífers i filons metal.logènics, associat a minerals de cobalt, bismut, argent i amb terres rares. Les majors explotacions corresponen a aquest grup.
Es el mineral més productiu de l'urani; en les menes riques arriba al 95% d'aquest mineral, i correntment a un 75%. Amb el temps, a causa de la desintegració natural, es troba mesclat amb altres compostos, pertanyents als termes intermedis de la sèrie radioactiva de l'urani, en quantitats limitades als diferents estats d'equilibri; entre aquests figuren el radi, el ferro i el plom. La quantitat de plom-urani (Pb-206) es troba en relaciódirecta amb l'edat de formació de la pechblenda. Aquesta relació es fa servir per saber l'edat absoluta, en milions d'anys, de les roques que contenen pechblenda. Sabent el temps necessari per a la transformació d'un element en un altre, dins la sèrie radioactiva de l'urani i coneixent les quantitats proporcionals finals dels minerals, podrem determinar el temps que ha transcorregut d'ençà que es van començar a desintegrar.
A partir de 1940, en què la utilitat de la uraninita era relegada a l'obtenció d'algunes sals d'urani per a medicaments i indústries químiques, la seva demanda ha estat tal, que es pot parlar de la "febre de l'urani", igual com a principi de segle es va anomenar la "febre de l'or" la intensa recerca d'aquest mineral a Amèrica del Nord. Aquest fenomen és degut al grandesenvolupament assolit per l'energia atòmica, de la qual és font primordial, a causa de la seva facilitat per a la fissió nuclear. Com a cosa curiosa, a la quinzena edició del "Manual de Mineralogia" de Dana, escrita l'any 1940, s'afirmava: "L'urani té solament un ús limitat".
En forma de diversos compostos l'urani també ha estès la seva utilització a altres fins: fotografia, coloració de vidre, porcellanes, esmalts, productes de bellesa, conservació i esterilització d'aliments, etc..
| |
Menú