|
|
Les coníferes:
Són plantes llenyoses. Les fulles són aciculars escamoses, aplanades a vegades, i molt sovint sofreixen canvi dels exemplars joves als formats. A vegades s'agrupen dues fulles, i fins a cinc, a la mateixa beina. Poden tenir canals per dur-hi la resina. Aquest fet ens ajuda a diferenciar les espècies ja que estan en la mateixa posició i en tenen el mateix nombre. Coníferes En l'actualitat és el grup amb més representants dins de les gimnospermes. El tret més distintiu i que els ha valgut el nom és que les "flors" són cons de dos tipus: masculins i femenins, que solen tenir un aspecte bastant diferent. Els "fruits" són les pinyes encara que algunes espècies els han transformat força i s'hi assemblen poc, com la ginebra. Les coníferes solen ser arbres de fulla perennne, malgrat que aquestes esrenoven constantment. Unes poques espècies són de fulla caduca. La majoria són resistents al fred i a condicions climàtiques adverses (per exemple els pins, molt comuns a les nostres illes, estan acostumats a la sequera).
|
|
|
Taxàcies:
|
| |
|
Grup amb pocs representats a l'actualitat. Un d'aquests, el Taxus baccata o teix es troba en estat natural a Mallorca. És un representant de la flora relictual de les Balears (plantes que vivien fa molts anys i que ara només es troben a indrets molt localitzats com a testimonis d'una flora quasidesapareguda, i d'unes condicions climàtiques molt diferents a les actuals).
|
|
El teix és molt poc freqüent en estat natural; es troba, per exemple, al
Massanella o al Puig Major. Tot és molt verinós, llevat del revestiment carnós i
vermell de la llavor, anomenat aril. A molts pa‹sos és cultivat comarbre
ornamental a parcs i carrers.
Taxàcies: El teix és molt verinós. Només el
revestiment carnós i de color vermell de les llavors és comestible i de gust
dolç, però les fulles i les llavorsnegres són molt tòxiques. A alguns pa‹sos és
conegut com l'arbre de lamort. També s'empra en medicina per extraure'n
substàncies amb propietatsmedicinals. Sovint es cultiva com arbre decoratiu a
parcs i jardins.
|
|
|
Cupressàcies.
|
| |
|
Són arbres i arbusts amb fulles esquamoses. Com exemples comuns a lesilles, en tenim el xiprers, (gènere Cupressus), cultivats, les savines(Juniperus phoenicea) i el ginebró (Juniperus oxycedrus), que creixen enestat natural. Els fruits de la ginebra, encara que no els de les espècies que creixen aquí, es fan servir per a aromatitzar la beguda que duu el seu nom i com a condiment per cuinar.
|
|
Els xiprers s'han plantat des de fa molts anys a les vores dels camins de les possessions de Mallorca, per tal de parar el vent.
|
|
|
Araucariàcies
|
| |
|
Arbres procedents de climes més càlids, són cultivats per la sevaelegància a molts jardins. L'exemple més típic és el gènere Araucaria ( arbres de pisos). Són molt sensibles a la contaminació. El seu sistema radicular és molt extens i pot provocar problemes quan l'arbre es troba pròxim a construccions.
Araucaria excelsa (arbre de pisos)
|
|
Araucariàcies L'araucària, popularment anomenada arbre de pisos, és molt sensible a lacontaminació atmosfèrica.Necessita molt espai per al seu sistema radicular, molt potent i que pot danyar contruccions pròximes.
Pinàcies Són arbres amb fulles en forma d'agulla. Molt comunes a les Balears, entenim diferents representants: el pi pinyer o pinyoner (Pinus pinea), que dóna els pinyons, o el pí blanc (Pinus halepensis). Dels pins s'aprofita lafusta, la resina o els pinyons. És interessant saber que les seves arrelssovint s'associen amb un fong, el Lactarius deliciosus o esclata-sang, molt apreciat a les illes, formant micorizes És per això que aquests bolets creixen a boscos de pins. Els empelts de bruixa són branques amb les fulles molt denses que solenpresentar els pins vers o pinyers. Sembla que són malformacions degudes a la infecció per un microorganisme.
Pinus pinea (pi ver, pi pinyoner)
Pinàcies El pi ver proporciona els pinyons. Es distingeix del pi blanc per la seva capçada més arrodonida i compacta.
|
|
|
Efedràcies:
|
| |
|
Arbusts dioics sense canals resiníferes. A Mallorca en trobam l'Ephedra fragilis o ginesta borda. Floreix demaig a juny i fructifica en agost i setembre.
Efedràcies Ephedra fragilis:
Les Efedràcies són plantes llenyoses i arbustives de la regió Mediterrània. Tenen tiges verdes i ramificades, fulles semblants a petites escates i flors solitàries.
|
|
Semblen relictes de grups més antics, encara que no se'n coneix molt la relació.
De les Ephedres s'obté la efedrina, substància que es fa servir en medicina.
|
|
|
Ginkgoàcies
|
| |
|
Ginkgo biloba: Ginkgoals. Són un grup molt primitiu de plantes que tan sols té un representant, el Ginkgo biloba. Aquest és un arbre de fins a 30 metres d'alçada, amb fulles en forma de cua de peix i sexes separats. Els arbres femella produeixen uns fruits que en madurar cauen, i la polpa té una olor molt desagradable. és per això que per parcs i jardins són preferits els peus masculins, que no fructifiquen.
|
|
El Ginkgo és un fòssil vivent que ha perdurat gràcies al fet que que el cultivaren als jardins de temples de Xina i Japó. Sembla que tots els arbres que s'han plantat a Occident des del segle XVlll provenen d'aquests jardins.
|
|
