|
Moltes gimnospermes viuen en colònies formant-hi boscos. Durant
l'eramesozoica formaven la vegetació dominant. Són plantes amb llavors
primitives. Els òvuls es troben nus, inserits en macrosporòfits que no es
troben soldats a l'ovari. Les podem diferenciar de les falgueres pel gametòfit
femení molt redu‹t. La llavor no té una cavitat (ovari) on protegir-se.
Disposen d'escatesfèrtils. Gimnospermes. Aquest és un grup de plantes,
quasi totes arbres, molt antic (varen aparèixer fa 250 milions d'anys). Tenen
flors poc vistoses i llavors que estan nues, és a dir, no tancades dins d'un
fruit com en les angiospermes. Des d'un punt de vista estricte, les seves no són
flors vertaderes, encara que la majoria dels botànics les anomenen així. Les
flors masculines i femenines solen estar separades, i tenir aspecte diferent. El
fruit de les gimnospermes és també un fals fruit, ja que no envolta del tot
lallavor. La tendència evolutiva dins aquest grup ha estat de reduir el
gametòfit (la fase que forma els gàmetes) al mínim, i esdevé només un grup de
cèl.lules dins la flor, no visible a simple vista sense l'ajut del microscopi.
Altres adaptacions que presenten són uns teixits conductors més durs
ieficients que els grups anteriors, anomenats traqueides i grans de pol.len
molt sovint alats que ajuden a la seva dispersió pel vent. La pol linització,
és, doncs, anemòfila és a dir, feta pel vent. Les fulles són perennes en la
majoria d'espècies, i tenen formad'agulla, escata o tenen el limbe
aplanat. La seva importància econòmica és gran, ja que se n'aprofita la
fusta,essències, resines i altres matèries primes. Tot i que en distingim
diversos grups com les ginkgoàcies amb una solaespècie viva a l'actualitat, el
ginkgo, les cicadàcies com les cícades, semblants a les palmeres, els
gnetòpsids com l'èfedra o ginesta borda, i les coníferes. Ens centrarem tan sols
en el darrer grup.
| |