|
Baritina
Guix
Anhidrita
Brocancita (Antherita)
Crocoïta
Celestina
|
|
La baritina:
Fórmula: SO4Ba
Sistema: Ròmbic
Color: Molt variat, predominat el blanc i el bru, blaus, grocs i vermellosos tènues. El color a vegades es troba distribu‹t en àrees de creixement.
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri fort i en alguns exemplars perlat.
Grau d'opacitat: Transparent a translúcidDuresa: Entre 2,5 i 3,5Densitat: Entre 4,3 i 4,6Forma de presentar-se (hàbit): Normalment en cristalls ròmbics, tabulars units per la base (agregat en llibre) i altres formes variades (crestes de gall, roses de barita). En masses granulars, terroses fibroses o compactes i menys freqüentment en formes estalactítiques o nodulars.
Exfoliació: Perfecta
Composició química:
Propietats òptiques: BiaxialJaciment:
Etimologia: El seu nom fa al.lusió al bari. El terme és d'origen grec i significa pesat, en al.lusió al seu gran pes específic. Altres informacions: També rep els noms d'espat pesant, espat barític i barita. Constitueix macles polisintètiques (crestes de gall i roses de barita) i formacions paral.leles típiques.
Es molt pesat per a ser un mineral no metàl.lic.
Moltes fan una olor fètida quan es graten. La baritina té un origen hidrotermal. Es presenta molt sovint com a ganga dels filons metal.lífers, sobretot els de plom, o formant per si mateixa filons estèrils. També forma dipòsits en massa i a vegades fòssils mineralitzats. S'empra en la fabricació del peròxid en la fabricació de l'aigua oxigenada. També s'empra per a donar pes a les aigües de rentatge en els sondeigs petrolífers.
Les masses blanques espàtiques s'han explotat en la preparació de color blanc per a la pintura. La baritina és la font principal del bari per obtenir productes químics. El sulfat de bari precipitat s'usa per a donar cos al paper i a la roba, en cosmètica i en radiologia mèdica.
| |
Menú