|
Baritina
Guix
Anhidrita
Brocancita (Antherita)
Crocoïta
Celestina
|
|
El guix:
Fórmula: SO4Ca.2H2O
Sistema: Monoclínic
Color: Blanc, transparent o groguenc.
En algunes ocasions vermell, verd i ataronjat, a causa de les impureses.
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri i sedós en el fibrós. Nacrat en superfícies d'exfoliació.
Grau d'opacitat: Transparent a translúcid
Duresa: 2
Densitat: 2,32
Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls tabulars de grans dimensions, amb marcat hàbit monoclínic. En masses espàtiques o micàcies transparents ("guix cristal.litzat"), massiu o finament granular.Són molt freqüents les formes fibroses Macles freqüents (guix en fletxa i guix en llança ).Exfoliació: Perfecta
Composició química:
Propietats òptiques: Biaxial. Birefringència dèbil. Jaciment:
Etimologia: De la paraula grega del mineral calcinat. Altres informacions: També s'anomena selenita. Tant els cristalls senzills com les macles (macles en punta de fletxa) solen presentar-se retorçuts i corro‹ts.
Quan és pur i ben cristal.litzat, el guix és incolor i transparent. En aquest estat, rep el nom de selenita. Es tracta d'un guix fibrós amb esclat sedós característic. Pot presentar colors diferents, sobretot groc i vermell, per la presència d'argiles ferruginoses. De vegades es troba en forma laminar; en massa, pur i de gra fi -sacaroide- (varietat "alabastrites" o alabastre de guix), fibrós (esclat sedós), granular, terrós i fins i tot pulverulent ("guix niviforme"). Si cristal.litza en làmines brillants rep el nom de guix cristal.litzat. Quan es presenta en agregats laminars rep el nom de rosa del desert
Es fàcilment exfoliable i flexible. Es soluble en aigua en la proporció d'una part de guix per 421 de líquid. Encara que aquesta solubilitat sembli molt petita, té una gran importància en la natura, on la quantitat de dissolvent i el temps disponible multipliquen el fenomen.
Aquest mineral és gairebé sempre sedimentari, fet que ha donat lloc a la formació d'extensos dipòsits per evaporació de les aigües de la mar i dels estanys salats, que sempre en porten de dissolt. Masses molt considerables de guix es formen com a conseqüència de la hidratació de l'anhidrita. També en poden formar les aigües sulfuroses en contacte amb calcàries, marguesi dolomies. Es produeix, igualment, per alteració de les pirites en contacte amb minerals calcaris. Sembla que alguns guixos s'han originat per hidratació d'anhidrites preexistents. Finalment, també s'origina en els volcans per l'acció dels gasos de les fumaroles sobre les roques. Així, doncs, es comprèn que abundi a la natura, fins al punt de formar masses extensíssimes, sobretot en els terrenys triàsics i terciaris.
El guix s'usa principalment per a la producció de guix que s'utilitza com a material de construcció. Serveix, mesclat amb argila, com a fertilitzant. L'alabastre es talla i es poleix amb finalitat ornamental.
| |
Menú