| |
|
Gastropoda
Animals normalment asimètrics, amb la divisió típica del cos en cap, peu, sac visceral i mant. Copinya unitària, quasi sempre en espiral o en forma de copa, i una ràdula Es construeix la closca al voltant d'un eix central, com si fos una escala de cargol. La major part ho fa voltant cap a la dreta, si bé se'n poden trobar que ho fan a l'inrevés. Archelix punctata: Caragol viuda. Helix aspersus: Caragol bover. Eobania vermiculata. Iberellus balearicus. Pseudotachaea splendida.
|
 |
|
|
| |
|
|
| |
 |
Streptoneura
Són els caragols que tenen els nervis creuats i una o dues brànquies en la cavitat lateral situada davant el cor, per la qual cosa s'anomenen prosobrànquia.
|
Diotocàrdia:
Inclou les pegellides (Patellae), les "sabatetes de la Mare de Déu" (Haliotis), o les "baldufes rugoses" (Astraeae). Són cargols que normalment tenen dues aurícules, encara que no és així en el cas de les Patellacea (pegellida). La copinya està de vegades enrotllada en espiral, en forma de con (Tectus). Alguns (formes més primitives) tenen una escletxa externa, i d'altres una filera d'orificis (Haliotis) o un forat (Fissurellae) per a tirar l'aigua de respiració o els excrements.
|
Pleurotomariacea:
Dues famílies: a) Haliotidae: (sabatetes de la Mare de Déu). Són copinyes amb diverses espires i capa de nacre. A través dels orificis, les Haliotidae treuen uns tentacles amb funcions sensitives. No hi ha opercle L'espècie de la Mediterrània és l'Haliotis lamellosa; aquest exemplar fou trobat a Cala'n Bosch, a Ciutadella de Menorca, 1997. Haliotislamellosa Haliotisdiversicolor Haliotisasinina Haliotiscorrugata b) Pleurotomariidae: A la part externa de la boca presenten una encletxa anal. Pleurotomariahirasei Pleurotomariadiluculum
|
 |
| |
|
|
Fissurellacea:
Tenen forma parescuda a les pegellides, però presenten una encletxa a la part anterior o un forat a la punta. Sense opercle La Emarginulaelongata és un exemple amb encletxa a la part anterior. La Fissurella reticulata té el forat a la punta. Les dues es poden trobar a les Balears. La Diodora italica i Diodora graeca també a les Balears.
|
 |
| |
|
|
Patellacea:
Són les pegellides. Són llises o amb radis dèbils, i amb bandes de creixement concèntriques. Interiorment són sovint de molts colors. No tenen opercle. Viuen en costes rocoses. A la Mediterrània trobam la Patella vulgata, la patella aspera, i la més freqüent a les costes de Mallorca, la Patella caerulea Patella vulgata Patella caerulea Patella caerulea Patella lusitanica
|
 |
| |
|
|
Trochacea:
Són copinyes còniques, amb interior nacrat, i a vegades també l'exterior. L Opercle en espiral. Són sobretot vegetarians. Comprèn unes set famílies, entre les quals tenim les Trochidae o les Turbinidae. Una altra família és la de les phasianellidae; a Mallorca hi trobam dos exemples que aquí podem veure: la Tricolia speciosa, la tricolia tenuis i la Tricolia pulla Les Trochidae tenen forma més bé piramidal, mentre les turbinidae (gèneres com Turbo o Astraea), tenen forma de baldufa (a l'"Astraea rugosa" se l'anomena "baldufa rugosa") Tectuspyramis Tectusconus Citariumpicca Turbo cornutus Turbofluctuosus Angariadelphius
|
 |
| |
|
| |
 |
Turbinidae:
Inclou gèneres com Turbo o Astraea Copinyes grosses, sòlides, en forma de baldufa. Superfície, generalment, amb anells espirals. Subfamílies diferenciades segons l' opercle o la ràdula Turbo cornutus Astraea undosa Astraea rugosa (Baldufa rugosa) Opercle de l'Astraea rugosa
|
| |
|
|
| |
 |
Trochidae:
Inclou els gèneres Cittarium, Tectus o Monodonta Subdivisió en subfamílies segons les coincidències en l'estructura de la ràdula A Mallorca, la Monodonta rugosa Jujubinusexasperatus (Balears) Monodonta rugosa Gibbulacineraria (baldufeta, cargolí de nacre) Gibbulamagus (baldufa maga) Gibbulafanulum Angaria delphinus Tectus conus Tectus pyramis Calliostoma zizyphinus (caragol cònic)
|
| |
|
|
Neritacea:
Les neritidae són una família que tenen la boca en forma de semicercle. L'exterior és llis o esculpit espiralment. Pot guardar aigua dins la copinya, la qual cosa li permet sobreviure en períodes de sequera. El gènere típic, la nerita, viu sobre les pedres de la zona de marea. Neritasquamulata Neritaturrita Smaragdiaviridis Theodoxuscommunis ("Neritina communis")
|
 |
| |
|
| |
Monotocàrdia:
Són caragols amb una aurícula, un ronyó i una brànquia. La reducció dedos a un d'aquests òrgans és conseqüència de l'enrotllament espiral de la copinya. Es divideixen en Taenioglossa i Stenoglossa segons les diferències estructurals de la ràdula (llengua raspadora que, amb moviments cap endavant i cap endarrere, pot raspar petits bocins d'aliment.
|
| |
|
|
Taenioglossa:
Ràdula on hi ha hagut una disminució de dents intermèdies i laterals a 1+2, a cada banda d'una dent central de cada línia transversal.
Formes primitives, amb el cantó de la boca tancat de forma rodona; i formes més noves amb un petit canal sifonal o una dèbil escotadura al llavi extern de la boca de la copinya.
Veure taenioglosa
|
|
| |
|
|
Stenoglossa
Són animals molt desenvolupats, amb canal sifonal més o manco llarg. Tenen el sentit de l'olfacte en l'"osfradi"; gràcies al qual poden localitzar les seves preses. La diferenciació de gèneres i espècies vindrà determinada pel nombre de puntes dentades. Són quasi tots animals depredadors. Tenen sexes separats: multiplicació sexual.
Veure stenoglossa
|
|
| |
|
| |
| |
|
|
|
