| |
Littorinacea:
Copinyes més bé petites, arrodonides o en espiral. Boca ovoide. Viuen en aigües superficials, encara que algunes famílies han passat a les aigües dolces o a terra. Littorinaneritoides (Balears)
|
 |
| |
|
|
| |
Rissoacea:
Dimensions molt petites (2 a 5 mm) i gran diversitat d'espècies. N'hi ha, com en el cas de les Littorinacea, tant a la mar com a l'aigua dolça o a terra. Prefereixen viure en zones obscures. Truncatellasubcylindrica (uns 5 mm.) Principalment Mediterrani, molt augmentada.
|
 |
| |
|
|
| |
Architectonicacea:
Copinya amb un gran llombrígol que s'estreny en perspectiva cap a l'interior. L'àpex es pot veure a través del llombrígol Durant l'estat de larva poden ser transportades a llargues distàncies. Architectonicaperspectiva Heliacusstramineus
|
 |
| |
|
|
| |
Turritellacea:
Copinyes baixes o altes, o llargues i amb forma de tub (Turritella terebra). Opercle corni. Espires més o manco juntes, ordenades espiralment.
Turritellaterebra
Turritella communis (barrina)
Bivoniatriquetra
Vermicularia Sp.
|
 |
| |
|
|
| |
Cerithiacea
Copinyes molt enrotllades, amb àpex en forma de corn. Canal sifonal generalment un poc girat, situat en el caire inferior de la boca Cerithiumvulgatum (Balears)
Bettiumarticulatum (Balears)
Telescopiumtelescopium
Rhinoclavisvertagus
|
 |
| |
|
|
| |
Eulimacea
Presenten una regressió en la mandíbula i la ràdula com a adaptació a la vida parasitària (sobre equinoderms). Tenen, al seu lloc, una trompa succionadora. Són copinyes petites i llises, i en forma punxeguda.
|
 |
| |
|
|
| |
Epitoniacea
Copinyes còniques o en forma de baldufa. El desenvolupament de la ràdula ptenoglosa és causa de l'adaptació a la vida depredadora.
D'una altra família (Janthinidae) presentam aquí un exemple del gènere janthina. (Janthinapallida) Epitoniumscalare
A la Mediterrània: Scalacommutata
Scala commutata
Scalariatenicostata
Scalaria communis
|
 |
| |
|
|
| |
Hipponicacea
Forma espiral o simplificadament en forma de barret, encara que no estan pròxims a les patellidae. Ràdula tenioglossa.
|
 |
| |
|
|
| |
Calyptraeacea
Són espirals o conicoaplanades.
Animals quasi sempre hermafrodites proteràndrics (de joves són mascles, idesprés passen a ser femelles). La Xenophora pallidula recull copinyes de caragols i bivalves, i petitespedres, per aferrar-les a la seva copinya. Les ordena radialment, i posaobjectes llargs i punxarruts a la base com si fossin radis. Segons el lloc on viuen, seran col.leccionistes de copinyes o de pedres.
Crepidulafornicata (esclop) en forma de gorra, la darrera espiral presenta una característica placa prima. Els animals viuen un damunt l'altre formant una cadena. Adalt hi ha els més joves i són mascles. Abaix els adults els quals són famelles. A la part central són hermafrodites.
A les Balears, la Calyptraea chinensis
Stellariasolaris
Crepidulafornicata (Bal.)
|
Tuguriumlongleyi
Xenophorapallidula
|
| |
|
|
| |
Strombacea
Columel la més o manco estirada. La boca queda llarga, i presenten canal sifonal El caire de la boca està ampliat en forma d'ala (Strombus), sovint amb apòfisi digitiforme (lambis). Es troba sobretot en mars tropicals.
Strombuspugilis Strombusurceus Strombussinuatus Strombus canarium
Lambischiragra
Lambislambis Lambismillepeda
Lambisscorpius Tibiapowisi
Tibiafusus Lambisdigitata Aporrhais pespelicani
|
 |
| |
|
|
| |
Atlantacea
Copinya petita (1 a 10 mm), molt prima o que falta. Abunden als mars tropicals i càlids. Les copinyes difícilment arriben a les costes.
|
|
| |
|
|
| |
Naticaea
Copinyes més o manco esfèriques, amb llombrígol molt destacat, encara que el trobam obert per complet (natica), estret (polinices), tapat per un botó (neverita) o completament tapat (polinices). Els animals excaven al'arena blana i mengen petits caragols que perforen circularment amb la ràdula A Mallorca hi trobam la Polinices Josephina amb llombrígol tancat, i la Lunatia catena amb llombrígol obert PolinicesJosephina (Balears) Lunatiacatena (Balears) Naticastellata Polinicesaurantius Polinicesduplicata Polinicespeselephanti
|
 |
| |
|
|
| |
Lamellariacea
Caragols depredadors amb copinya petita, en forma d'orella, prima i llisa, i sense melic. Ràdula tenioglossa, però sense plaques laterals.
|
|
| |
|
|
| |
Triviacea
Abans se subordinaren a les Cypraeacea, amb les quals tenen en comú la boca amb vores dentades, i també es varen subordinar a les lamellariacea. Viuen en mars temperades. Viuen sobre tunicats i ascídies, els quals perforen i succionen amb la seva trompa.
Base amb costelles espirals. Les costelles es fonen amb la dentició. Boca quasi paral.lela a l'eix de l'espiral
Trivia (sulcotrivia)pulex (Mallorca)
|
 |
| |
|
|
| |
Cypraeacea
Copinyes molt colorades, en general amb l'àpex amagat. Boca llarga com aencletxa. Un canal anterior i un de posterior. Superfície llisa, esmaltada,brillant. Caire extern més gruixut. Sols té opercle en formes larvàries. Cypraeaspurca (Mallorca) Cypraeamauritiana Cypraeatigris Mauritiamappa Talpariatalpa Erroneacaurica Erosariacaputserpentis Ovulaovum
Cyphomagibbosum
Cypraealurida (Mallorca)
|
 |
| |
|
|
| |
Tonnacea:
Copinyes amb panxa, i amb espiral més o manco baixa. Gran espira terminal. Boca amb canal sifonal. Els animals viuen menjant equinoderms, crustacis o petits animals que són perforats amb una secreció salivosa àcida que també paralitza la víctima. De les Balears, l'elm (phalium saburon) i el Phalium granulatum undulatum Tonnasulcosa Cypraeacassisrufa Phaliumgranulatum
Phaliumstrigatum
Ficusgracilis
Casmariaerinaceus Cassiscornuta
|
 |
