Factors del metamorfisme:  

       Els camps d'estabilitat dels minerals es modifiquen per les variacions de temperatura, pressió i circulació de fluids, les quals són afavorides per la pressió existent a l'interior de l' escorça terrestre.   Uns dels factors que tenen una influència en el metamorfisme són d'origen intern i els altres d'origen extern
.2 Factors interns.
  La composició original de la roca que influeix a dos nivells distints. Per una part influeix quant a la composició mineralògica inicial i d'altra banda la  textura original de la roca, en tant que determina les vores de gra.   Igualment l'existència de fases  fluides modifica la velocitat delprocés metamòrfic i el catalitza.
2 Factors externs.
   Entre els factors d'origen extern tenim: l'augment de temperatura, l'augment de pressió i el temps.
1 - L'augment de temperatura   Aquest augment de temperatura té dues causes fonamentals: el confinament de les roques en l' escorça terrestre i el moviment de blocs  fallats
   El confinament de les roques en l' escorça terrestre produeix un augment de temperatura a mesura que s'incrementa la profunditat (gradient geotèrmic). Com a exemple d'augment de la temperatura per confinament podem indicar que les roques situades a 4.000 m de profunditat, en una zona amb un elevat flux tèrmic, poden experimentar una elevació de temperatura de l'ordre dels 200 §C.   El moviment de blocs  fallats produeix un alliberament de calor en la zona de fricció i en els seus voltants.
  - L'augment de pressió.   L'augment de pressió es produeix fonamentalment per raó de les tres causes següents: l'esmentat confinament de les roques en l' escorça terrestre (pressió deguda al pes de les capes de roques  suprajacents: pressió litostàtica), el plegament de les roques (pressió tectònica), que introdueix a més una pressió component horitzontal, i la presència d'una  fase fluida. Les reaccions químiques que intervenen en el confinament i en el plegament produeixen  deshidratacions en els silicats i descarboxilacions en els carbonats, fet que fa que s'alliberi una  fase fluida (H2O i CO2), i que aparegui la pressió de fluids (pressió de la  fase fluida).
  - El temps.   El temps és un altre dels factors a considerar. Per a una mateixa roca original, la durada dels processos metamòrfics sobre els seus components minerals tendrà la seva importància, i produirà un resultat diferent segons quin sigui el temps d'actuació i, per tant, variarà el resultat final.
  Spring, en les seves experiències, va comprovar que si es comprimeix pols de  creta a 6.000 atmosferes durant uns instants, no es produeixen modificacions notables; però es transforma en calcària coherent si la pressió dura desset anys. Una pressió intensa i de curta durada provoca l'esclafament de la roca ( milonitització)  mentre que una pressió dèbil però de llarga durada té efectes importants sobre la  xarxa cristal.lina.
  La pressió  litostàtica (no dirigida) i la temperatura controlen les transformacions mineralògiques de les reaccions metamòrfiques i defineixen els camps d'estabilitat mineral en funció de l'energia. Contràriament, la pressió tectònica (dirigida) controla la  textura de les roques metamòrfiques. Així, si tenim un metamorfisme amb predomini de deformació tectònica i baixa temperatura, es produiran transformacions destructives.Si, d'altra banda, la pressió litostàtica i la temperatura són importants i la pressió tectònica és baixa, apareixerà un metamorfisme reconstructiu.