Tipus de metamorfisme:  

       El metamorfisme és la resposta que donen les roques profundes als canvis de pressió i temperatura, així com a les variacions químiques del seu context.   Segons la importància de cada un d'aquests tres factors, podem establirdiferents tipus de metamorfisme, cosa que dóna lloc a l'aparició de roquesmetamòrfiques diferents.
  Els intents per subdividir el camp del metamorfisme han donat lloc auna terminologia amb influències genètiques, que suposen el coneixement de les causes i les condicions físiques de cada classe de metamorfisme. Una gran part d'aquesta terminologia és ambigua i de dubtosa validesa.   Les roques metamòrfiques corrents es presenten en uns pocs ambientsgeològics, per la qual cosa els corresponents tipus de metamorfismepoden ser definits en termes de criteris de camp, sense tenir en compteles causes i les condicions dels fenòmens que encara són coneguts demode imperfecte. Sobre aquesta base s'admeten tres tipus principals demetamorfisme:   - Metamorfisme de dislocació (Dinamometamorfisme).
  - Metamorfisme de contacte.
  - Metamorfisme general o regional (Metamorfisme termodinàmic).
     També existeixen altres tipus demetamorfisme, en general poc freqüents, entre els quals podemdestacar:
  - Metamorfisme de càrrega.   - Metamorfisme de xoc.
  - Pirometamorfisme.
  - Metamorfisme retrògrad.
  - Metamorfisme metasomàtic.

  Finalment s'ha de considerar el fet que no tots els casos de metamorfisme poden ser classificats inequívocament en un o un altre dels tipus mencionats anteriorment.ª2Dinamometamorfisme:
  Metamorfisme de dislocació (Dinamometamorfisme).- Es l'efecte produ‹t sobre roques relativament superficials de l' escorça  com a conseqüència d'haver estat sotmeses durant llargs períodes de temps a una pressió constant i dirigida. És similar a l'anterior, però a l'acció de la pressió  litostàtica se suma l'efecte de la pressió tectònica, que és una pressió unilateral orientada (normalment en sentit horitzontal, que pot assolir valors molt elevats), deguda a dislocacions dels blocs continentals.    L'efecte més visible d'aquest tipus de metamorfisme és l'aparició de plans d'exfoliació, orientats perpendicularment a la direcció de la pressió. El conjunt d'aquests plans rep el nom d'esquistositat. És molt freqüent en  pissarres   esquists i  micacites    En els casos de les roques que estan sotmeses a aquestes pressions són rígides, aplastades o triturades i redu‹des a fragments de petites dimensions, sense  recristal lització ni reaccions químiques. Aquest és el cas de les diferents varietats de milonites, roques d'aspecte esquistós i de tons obscurs, verdosos a negres. És l'anomenat metamorfisme cataclàstic o de dislocació. ª2 Metamorfisme de contacte:   Aquest tipus de metamorfisme és excepcional, es caracteritza per presentar solament calor, sense efectes significatius de pressió. Normalment està associat amb  intrusions ígnies, contacte amb laves; llavors es pot utilitzar el terme de metamorfisme de contacte o termal, que dóna lloc a una aurèola de contacte metamòrfica. Aquesta aurèola varia en espessor, segons la importància de la temperatura i la intrusió magmàtica, i afecta uns pocs centímetres o centenars de metres de la roca encaixant. Quasi sempre s'associa l'efecte tèrmic a una acció química, deguda als  fluids que fugen de la massa magmàtica, cosa que provoca modificacions  metasomàticas en la roca encaixant. Les temperatures assolides són de l'ordre dels 300 ºC a 800 ºC.