Sèrie metamòrfica:  

       Resulta particularment interessant estudiar sobre el terreny com hanafectat els processos metamòrfics un conjunt de materials disposats al llarg de diversos kilòmetres. Aquests materials, que en un principi constitu‹en roques de distinta naturalesa (sedimentàries, ígnies, etc.), s'han transformat com a resultat dels processos metamòrfics a què han estat sotmeses, i han donat lloc a roques metamòrfiques molt diverses a causa de la composició química inicial i dels valors de pressió i temperatura a què han estat sotmeses. Aquests conjunts de roques que han estat sotmeses alsprocessos metamòrfics reben el nom de sèries metamòrfiques.
  Com a exemples clàssics de sèrie metamòrfica estudiarem els casos dela sèrie metamòrfica del Baix Llemotges i la sèrie metamòrfica de l'Aglí.ª2 Baix Llemotges:
   Sèrie metamòrfica del Baix Llemotges   Des de Jung i Roques (1941) és clàssic prendre com a exemple de metamorfisme general un sector del Massís Central francès, situat a la província de Corrèze. Els treballs més recents (Guillot, 1972) estableixen que es tracta d'una sèrie complexa que ha sofert diverses fases de plegament i diversos metamorfismes.    Els esquistos cristal.lins del Baix Llemotges són situats a l'oest del Massís Central. Són limitats per la falla d'Argentat, a l'est i pels terrenys sedimentaris de l'estret de Poitou, a l'oest. Aquest  sòcol es troba profundament tallat pels rius que descendeixen de la planícia de Millevaches, i al llarg de les valls de la Corrèze i de la Vézère, des d'Allassac fins a Tulle, podem trobar bons exemples de sèries metamòrfiques.   El tall geològic s'estén des de Brive fins a Tulle, a través d'uns 30 km. Aquesta sèrie metamòrfica del Baix Llemotges és el resultat de l'evolució d'una sèrie argilosa, amb un massís de gresos intercalat entre Pompadour i Juillac, amb un metamorfisme creixent. Aquesta disposició ens permet reconstruir una sèrie argilosa i una sèrie gresosa.ª1  Sèrie argilosa
                Esquist amb sericita i clorita   Micaesquist amb biotita  
        Gneis amb dues miques  Migmatita
    1  Sèrie arenosa  Quarsita  Leptinita  Gneis amb dues miques  Migmatitaª2  Sèrie argilosa   Esquist amb sericita i clorita.-  A la mostra en làmina prima està caracteritzat per una  esquistositat molt marcada a causa de l'alineament de "lluentons" (cristalls) de  sericita i de  clorita (minerals propers a les  miques)    Micaesquist amb biotita.- L' esquistositat en aquesta làmina prima és també molt visible. Aquesta roca està composta essencialment per "lluentons" (cristalls) de  mica (biotita) amb alternança de capes de  quars  de vegades discontínues. També  podem trobar cristalls d' estaurolita i  granats    Gneis amb dues miques.- L'alternança de capes clares ( quars i  feldspats) i de capes obscures ( biotita) determinen una  foliació neta. La composició química d'aquesta mostra permet relacionar aquesta roca amb la sèrie metamòrfica argilosa.   Migmatita.- Aquesta roca està caracteritzada (a escala de l'afloramenti no a la de la mostra) per una mescla de roques de tipus granític ( granit clar de gra fi) i de  gneis (gneis travessat amb llits de quars feldspàtic amb una espessor de l'ordre de 5 mm).ª2  Sèrie arenosa   Quarsita.- Roca blanca amb fractura clara, en làmina prima, s'hi aprecien cristalls de  quars soldats i interdentats. Aquesta roca prové de la  recristal lització d'un gres ja sigui per  diagènesi o  metamorfisme dèbil.    Leptinita.- Roca amb  foliació marcada i aspecte en llamborda. El  quarsapareix dominant i també són freqüents les  plagioclases  Es deriva d'un  gres  arcòsic (amb més d'un 25% de plagioclasa).