Propietats escalars:
Les propietats escalars no depenen de la direcció i ni del sentit en què s'han estudiat i es representen amb una sola dada: la intensitat; mentre que les propietats vectorials s'expressen indicant intensitat, direcció i sentit, encara que en la pràctica es considera únicament el valor mitjà.ª2 Pes específic. Freqüentment s'utilitzen indistintament els termes densitati pes específic, encara que en realitat són diferents. En els pa‹sos anglosaxons s'anomena densitat a la massa per unitat de volum, i se sol expressar en g/cm3 o en lliura per peu cúbic. En canvi, el pes específic és la relació numèrica entre el pes d'un cos i el pes d'igual volum d'aigua, és a dir, la relació entre la densitat de la substància en qüestió i la de l'aigua. En altres pa‹sos aquests conceptes són invertits; així, per exemple, a Alemanya s'anomena Spezifisches Gewicht a la massa de la unitat de volum, i Dichte, a la relació entre el pes d'un cos i el del mateix volum d'aigua. Normalment el pes específic i la densitat són representats pel mateix nombre (si el pes específic és determinat a 4 §C el seu valor és exactament el mateix nombre que la densitat, però mentre aquesta té dimensions, g/cm3, el pes específic no en té). El pes específic es pot determinar amb el picnòmetre, amb la balança de Jolly o mitjançant líquids pesants. Els minerals es poden dividir convencionalment en tres grups: - Lleugers (de fins 3,0 g/cm3). - Mitjans (de 3,0 a 4,0 g/cm3). - Pesants (més de 4,0 g/cm3).ª2 Punt de fusió. El punt de fusió és característic de cada mineral, però la seva determinació presenta majors dificultats que la del pes específic, a causa, fonamentalment, de les temperatures que cal assolir en alguns casos i a la presència d'impureses en la mostra, la qual cosa fa que vari‹ el punt de fusió. Per raó d'aquestes dificultats, en mineralogia s'usa el mètode consistent a comparar les observacions realitzades amb una mostra de qualsevol mineral amb les dades proporcionades per l'escala de fusibilitat proposada per Kobell.
|