La llum polaritzada:
La llum vibra en infinits plans, d'acord amb la seva naturalesa electromagnètica, però quan travessa el polaritzador queda polaritzada, i vibra sols en el pla del raig extraordinari. Si s'hi interposa un analitzador, de forma que el seu pla de polarització sigui paral.lel al del polaritzador, el raig polaritzat el travessa i l'ocular s'il.lumina (nicols paral.lels). Si es creua el pla de l'analitzador respecte al del polaritzador, la llum no passa i l'ocular apareix obscur (nicols creuats). En el microscopi petrogràfic o polaritzant, l'ocular s'il.lumina si els nicols són paral.lels i s'obscureix si són creuats, sempre que no hi hagi a la platina una làmina prima d'un mineral isòtrop o una substància amorfa. Si col.locam en el trajecte d'un raig polaritzat una làmina prima d'una substància birefringent, el raig extraordinari polaritzat es descompon en dos raigs que vibren en plans perpendiculars entre si, un d'ordinari i un d'extraordinari. Quan creuen el nicol analitzador, cada raig origina els seus corresponents raigs ordinari i extraordinari. Els ordinaris són eliminats, però els extraordinaris travessen el nicol analitzador. Pel fet que incideixen amb distint angle sobre la superfície tallada a bisell del nicol analitzador, s'hi estableix una diferència de fase. Aquesta diferència de fase, que depèn de les amplituds de les longituds d'ona de cada raig, equival a una longitud d'ona i farà que aparegui un color determinat a l'ocular. s l'anomenat color d'interferència.
|