|
Biotita
Moscovita
Flogopita
Serpentina
Crisòlit
Fuchsita
Talc
Meionita
Sepiolita
|
|
La biotita:
Fórmula: Si3(Al,Fe)O10
(OH,F)2 (Mg,Fe)3K
Sistema: Monoclínic o trigonal
Color: Verd, bru fosc o negre. Les fulles primes tenen un color fumat, groguenc, verdós i, més rarament, vermellós.
Ratlla: Blanca, grisa.
Esclat: Nacrat, vitri, submetàl.lic i opac.
Grau d'opacitat: Transparent a translúcid
Duresa: Entre 2,5 i 3
Densitat: Entre 2,8 i 3,2. Augmenta amb el contingut en ferro.Forma de presentar-se (hàbit): En escates o tauletes, rares vegades en prismes curts. També en masses compactes molt exfoliables.Exfoliació: Perfecta. Fulles flexibles i elàstiques.
Composició química:
Propietats òptiques: Biaxial. Pleocroisme fort. Birefringent.
Jaciment:E
timologia: En honor al físic francès Jean-Batiste Biot (1774-1862).Altres informacions: La biotita, que és una mica ferromagnesiana, constitueix el prototipus de les miques fosques, perquè presenta sovint uns cristalls maclats perfectes. Del grup de les miques formen part els minerals més abundants de l'escorça terrestre. La biotita, en concret, és la mica més freqüent. La biotita és un mineral petrogràfic molt corrent. Té un origen magmàtic intrusiu (granits), en filons pegmatítics granítics i metamòrfics. La biotita s'usa com a a‹llant tèrmic, però és menys important que la moscovita. Com a fet curiós, a Evjose (Suècia) es va trobar una placa de biotita de 7 metres quadrats.
|
|
Menú