|
Biotita
Moscovita
Flogopita
Serpentina
Crisòlit
Fuchsita
Talc
Meionita
Sepiolita
|
|
La sepiolita:
Fórmula: Si6O15(OH)2Mg4
10 H2O
Sistema: Incert, pareix que es tracta del monoclínic altres autors consideren que és ròmbic Al microscopi es pot apreciar que es tracta d'una mescla d'un material fibrós fi i una substància amorfa de composició química idèntica. Color: Blanc grisenc, blanc o amb tonalitats groguenques i vermelloses.
Ratlla: Blanca o més clara que el color en les varietats verdes.
Esclat: Terrós i mat.
Grau d'opacitat: Translúcid a opac (observats els seus cristalls al microscopi electrònic).
Duresa: Entre 2 i 2,5
Densitat: Entre 2 i 2,3
Forma de presentar-se (hàbit): Masses terroses de textura fina i compacta. Amb porus o finament nodulars.
Exfoliació: Composició química:Propietats òptiques: Biaxial. Jaciment:Etimologia: La sepiolita prové de les paraules gregues sepia, que vol dir sípia, i lithos que vol dir pedra, per raó del color, el pes i la porositat, que recorda l'esquelet (la conquilla) de la sípia.Altres informacions: La sepiolita o escuma de mar, pedra boja i pedra ollar és un talc amb poca sílice i molt atacable.
Quan està sec sura sobre l'aigua, a causa de la seva porositat. Es lleugera, adherent als llavis, molt resistent quan perd l'aigua de la pedrera i susceptible de ser polida quan és de gra fi. Presenta luminiscència a vegades blanca groguenca o blanca blavosa. La sepiolita és un mineral secundari i prové de l'alteració de la serpentina. Sovint és niquelífera i constitueix mena del níquel. Les sepiolites s'empren per a fabricar broquets de fumar i objectes de decoració. El nom d'escuma de mar prové de la seva lleugeresa. Té aplicacions en pols de tocador i medicinals, lubricants, setinat del paper. També com a material a‹llant i refractari (té un punt de fusió de 1.300-1.400º C). .
| |
Menú