|
Biotita
Moscovita
Flogopita
Serpentina
Crisòlit
Fuchsita
Talc
Meionita
Sepiolita
|
|
El talc:
Fórmula: Si4O10(OH)2Mg3
Sistema: Monoclínic
Color: Verd pàl.lid és el més característic. També pot ser blanc, gris, rosat, groguenc (a causa dels òxids de ferro). L'esteatita o sabó de sastre és gris o verd.
Ratlla: Blanca o més clara que el color en les seves varietats verdes.Esclat: Perlat a les superfícies d'exfoliació; a la resta mat o gras.
Grau d'opacitat: Translúcid
Duresa: Entre 1 i 1,5
Densitat: Entre 2,7 i 2,82Forma de presentar-se (hàbit): Cristalls rars. En masses fulloses, escatoses, granulars, compactes de gra fi i fibroses. La varietat massiva i granulada rep el nom d'esteatita o sabó de sastre.Exfoliació: Perfecta. Exfoliació prima, un poc flexible però no elàstica. Composició química:Propietats òptiques: Biaxial. Forta birefringència.Jaciment:
Etimologia: El nom del talc és d'origen antic i dubtós, probablement àrab, derivat de la paraula "talq", que era utilitzada pels àrabs per anomenar aquest mineral. El sabó de sastre es fa servir per a marcar la roba i d'aquí ve el seu nom.
La sepiolita prové de les paraules gregues "sepia", que vol dir sípia, i "lithos", que vol dir pedra, per raó del color, el pes i la porositat.Altres informacions: També rep els noms d'esteatita o sabó de sastre, sepiolita o escuma de mar, pedra boja i pedra ollar. Té un tacte gras. Es molt semblant a la serpentina per la seva composició i a les clorites per les seves característiques físiques.
Sembla que sorgeix com a producte de l'alteració dels minerals ferromagnesians, i forma de tant en tant roques pissarroses (talquites), que ocupen unes grans extensions. També té un origen per modificació hidroterma de roques ultrabàsiques riques en magnesi (formades per enstatita i olivina), per metamorfisme de grau baix o mitjà, i per metasomatisme de dolomies. És un mineral important en els esquistos (talcoesquistos).
L'esteatita o sabó de sastre és un talc en massa compacta o molt granular. Es fa servir per a marcar la roba i d'aquí ve el nom. La sepiolita o escuma de mar és un talc amb poca sílice i molt atacable. s lleugera, adherent als llavis, molt resistent quan perd l'aigua de la pedrera i susceptible de ser polida quan és de gra fi. Les sepiolites s'empren per a fabricar broquets de fumar i objectes de decoració. El nom d'escuma de mar prové de la seva lleugeresa. Té aplicacions en pols de tocador i medicinals, lubricants, setinat del paper. També com a material a‹llant i refractari (té un punt de fusió de 1.300-1.400º C).
| |
Menú