|
Halita
Silvina
Carnalita
Fluorita
|
|
La carnalita:
Fórmula: Cl3KMg6H2O
Sistema: Ròmbic
Color: Blanc de llet o vermellós, degut a l'hematites que conté.
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri, gras. A vegades amb reflexos metàl.lics causats per inclusions d'escates orientades d'hematites.
Grau d'opacitat: Transparent a translúcidDuresa: Entre 1 i 3
Densitat: 1,6
Forma de presentar-se (hàbit): Molt rarament en cristalls, generalment massiu o granular.
Exfoliació:
Composició química:Propietats òptiques: Biaxial
Jaciment:Etimologia: En honor de Rudolf von Carnall (1804-1874) enginyer de mines prussià. Altres informacions: Presenta fosforescència per fricció.
Es deliqüescent (té la propietat d'absorbir la humitat de l'aire i dissoldre-s'hi). Es troba a les capes superiors dels jaciments salins d'evaporació, juntament amb la silvina i l'halita.
Es fa servir molt en les indústries químiques i en preparació d'adobs. És font dels compostos de potassi i magnesi.
A Espanya, en trobam a Súria i Cardona. Les sals potàssiques varen ser descobertes l'any 1912, en posar en explotació un dipòsit de sal gemma situat a prop del poble de Súria. Els jaciments són subterranis, a una profunditat que oscil.la entre els 200 i els 800 metres, amb una mitjana de 600. Només s'hi troben dues espècies mineralògiques: la silvina, cap a la part inferior, i la carnalita, a sobre d'aquesta (amb uns 20 metres de potència total mitjana). Aquestes sals potàssiques són terciàries. Es van dipositar en començar el règim lacustre que es va originar per la retirada de la mar durant l'eocè. Semblen formar anticlinals de gran radi, i són situades sobre potents capes de sal gemma i recobertes de guixos, margues i argiles impermeables que han impedit l'acció dissolvent dels agents exteriors.
|
|
Menú