|
Halita
Silvina
Carnalita
Fluorita
|
|
La fluorita:
Fórmula: F2Ca
Sistema: CúbicColor: Mot variat, essent el més freqüent el verd clar, verd blavós, groc i violat. També incolor, blanc, rosa, blau i marró. Alguns cristalls presenten bandes de colors.
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri
Grau d'opacitat: Transparent a translúcid
Duresa: 4
Densitat: 3,18
Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls d'hàbit cúbic molt ben formats, freqüentment en macles de compenetració dels cubs. L'octaedre es pot observar per exfoliació. També massiu, compacte, en formes concrecionades i granular.Exfoliació: Octaèdrica perfecta.Composició química:Propietats òptiques: IsòtropJaciment:Etimologia: De la paraula llatina "fluere", que significa fluir, pel fet que fon amb més facilitat que certes pedres precioses amb les quals es confonia.Altres informacions: També s'anomena fluorina i espat fluor. Les varietats violades i algunes de verdoses ("clorofanes") presenten molt marcat el fenomen de la fluorescència. Les verdes i les vermelles solen ser fluorescents amb la calor. Es poc vulnerable als atacs dels àcids ordinaris, si bé el sulfúric en calent la descompon amb despreniment d'àcid fluorhídric, que corroeix el vidre. Precisament, un antic procediment de gravar els vidres ordinaris es va fonamentar en aquesta reacció. La fluorita és un mineral molt freqüent i corrent. Generalment es troba en filons, i per aquest motiu els antics la varen anomenar "marmor metallicum". Té origen ortomagmàtic, pneumatolític i hidrotermal. A més dels usos ja indicats, té aplicació com a fundent en la fabricació d'acers, en la fabricació de l'àcid sulfhídric, en la fabricació del vidre, i les varietats blanques i halines (molt rares) es fan servir per a fabricar prismes òptics i objectius apocromàtics per a microscopis.
|
|
Menú