|
Halita
Silvina
Carnalita
Fluorita
|
|
L'halita:
Sal comuna, sal gemma
Fórmula: ClNa
Sistema: Cúbic
Color: Normalment blanc i incolor, a vegades amb tonalitats blaves (tenyida per hidrocarburs), vermelloses, purpúries i grogues (tenyides per òxids de ferro) i marrons (tenyida per argiles interposades).
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri, algunes vegades mat.
Grau d'opacitat: De transparent a translúcid
Duresa: Entre 2 i 2,5
Densitat: 2,16
Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls cúbics ben formats que a vegades tenen tendència a agregar-se formant el que s'anomena "tolvas". També massiu microcristal.lí.
Exfoliació: Cúbica perfecta.
Composició química:
Propietats òptiques: IsòtropJaciment:
Etimologia: Prové del terme grec que significa mar.Altres informacions: També s'anomena sal comuna i sal gemma. Presenta inclusions aquoses i freqüents cristalls negatius.
La seva propietat més característica és el seu sabor salat
. Es deliqüescent, ja que es mescla amb petites quantitats de sals magnèsiques; quan és pura, però, no presenta aquesta propietat (sals de taula). Les sals que acostumen a impurificar-la són els sulfats de calci i de magnesi, i els clorurs de potassi i de magnesi.
Es pot formar per evaporació de l'aigua de la mar en les salines. Apareix interestratificat amb roques sedimentàries de tipus evaporític. Es un mineral molt abundant a la natura. Forma sovint masses i capes entre les margues i les argiles triàsiques, cretàciques i terciàries, així com en terrenys paleozoics. En aquest cas s'anomena sal gemma. El jaciment de sal gemma de Cardona (Catalunya), d'edat oligocènica, constitueix una veritable muntanya de sal de cent vuitanta metres d'alçada per quatre kilòmetres de base circular.
L'halita s'obté industrialment en tres tipus de varietats diferents: la sal gemma, extreta de mines o pedreres; la sal d'aigua, que procedeix de deus i acostuma a anar acompanyada d'altres sals, com ara sulfats de sodi; i la sal escuma, procedent de les salines litorals.
L'halita, a més de fer-se servir com a condiment, té nombroses aplicacions en química, agricultura, ramaderia i moltes indústries diverses. Espanya és un dels pa‹sos més rics en aquest mineral; hi apareix sota totes les formes i posseeix jaciments amb una abundància considerable. El clima de les costes orientals i meridionals de la península és molt apropiat per a l'establiment de salines litorals. Són ben conegudes les d'Eivissa i Formentera, les de Torrevella, a Alacant, les de San Fernando, a la badia de Cadis, etc..
|
|
Menú