Solancies

tornar

Gimnospermes

Angiospermes

 

 

Comunitats vegetals

Conferes

Monocotilednies

Dicotilednies >>

Aptales

Dialiptales

 

 

 
 


Nimfeals
Papaverals
Rosals
Geranials
Sapindals

Celestrals
Ramnals
Malvals
Timeleals
Gutiferals
Violals
Plumbaginals
Mirtals
Umbeliflorals
Ericals
Primulars
Escrofularicies
Gencianals
Lamials
Plantaginals
Rubials
Asterals
Ebenals
 
Aristoloquials
Dilenials
Ranunculcies
Euforbials
Polemonials
Magnolials

Dipsacals
 

 

 

Plemonials

Solancies
Convulvulancies


  Famlia Solancies  
   gn. Solanum:     S.nigrum  tomatera del diable, verinosa     S. melongena,albergnia   originria de l'India     S. Tuberosum, originria de Xile i Per     etc.   gn. Lycopersicon
    L. sculentum,tomatera   originria d'Amrica   gn. Capsicum, C. annuum, pebrer     gn.Hyosciamus  H. albus, jusquiam com     gn.Datura  trompetes, arbre o arbust amb grans flors blanques, grogues o rosades que pengen. Cultivat en jardineria.
    gn.Petunia  petnies  originari d'Amrica del Sud, molt cultivades en jardineria.     gn.Nicotiana, N. tabacum, tabac, les seves fulles assecades sn el tabac    Nicotiana glauca, fulles que semblen recobertes de cera i flors tubulars de color groc. No s originaria de la Mediternia, encara que s'hi ha naturalitzat.2 Lycium intricatum (Imatge)1 Acer cultivades pels seus fruits comestibles.

Capsicum annuum1 Pebrer, pebre de cirereta

Solanum luteum1 Morella, pebre d'ase   Floraci: mar-setembre   La bullidura pot utilitzar-se fent fregues per calmar bonys i contusion

Petunia sp.1 Petnia   Petnia ve de petum i s el nom primitiu del tabac donat pels indis del Brasil.   Cultivada als jardins com a ornament.

Nicotiana tabacum    Solancies   Les fulles d'aquesta planta assecades i torrades sn el tabac. Les flors sn aromtiques, i algunes espcies desprenen la seva flaire sobretot a la nit.

Nicotiana glauca1 Tabac de jard   Floraci: primavera   Planta orinda d'Amrica del Sud.    Cultivada i a vegades  subespontnia

Datura stramonium1 Estramoni, herba pudenta, figuera 1infernal borda.   Floraci: juny   Utilitzada contra l'asma i en cataplasma contra els dolors reumtics.    En dosis incorrectes, resulta txica i produeix al.lucinacions.    

Solanum nigrum1 Prebe d'ase, mollera   Floraci: mar-novembre   Molt freqents pels camps i les escombraries.    La bullidura es pot utilitzar per calmar bonys i contusions fent-hi fregues.

Hyoscyamus albus1 Capsetes, xuclamel, mamella   Floraci: abril-setembre   El nom de capsetes es deu a la forma dels fruits. s una planta que es troba pels camins i les parets. s peluda i fa mala olor.   Les fulles i llavors tenen substncies txiques.

Solanum melongena1 Albergnia   Durant el segle XVI es creia que menjar-ne suposava tornar-se bojos.

Lycopersicon esculentum1 Tomatiguera   Planta orinda d'Amrica utilitzada des de molt antic pels indis.   Els colons d'Amrica del Nord pensaren que es tractava d'un fruit verins i no l'utilitzaren fins fa uns 150 anys.   T un alt contingut de vitamina A.

Origanum majorana   1 Marduix, moraduix   Cultivada als jardins pel seu aroma i utilitzat com a condiment.