|
L'almandí
Fórmula: (SiO4)3Fe3Al2
Sistema: Cúbic
Color: Vermell més o menys fosc, que pot arribar fins a bru i negre.
Ratlla: Blanca o del color del mineral, però més pàl.lida
Esclat: Vitri i resinós a les superfícies de fracturaGrau d'opacitat: Translúcid a opac
Duresa: Entre 7 i 7,5
Densitat: 4,25Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls a‹llats ben formats d'hàbit romboèdric o trapezoèdric. Forman druses i masses criptocristal.lines. També en grans arrodonits en arenes.Exfoliació: ImperfectaComposició química:Propietats òptiques: Isòtrop. Index de refracció alt.Jaciment:Etimologia: Prové de la deformació de la paraula Alabanda (regió d'Asia Menor) on antigament, segons Plini, es polimentaven pedres precioses. La paraula granat prové del llatí "malum grantum", magrana, i fa referència a la semblança dels granats amb els grans de la magrana.Altres informacions: El grup dels granats comprèn una sèrie de nesosilicats de fórmula general (SiO4)3A3B2. L'element A pot ser magnesi, manganès, ferro divalent o calci; l'element B pot ser alumini, ferro trivalent, titani o crom. Hi ha nombroses mescles isomorfes i les espècies definides varien molt segons els diferents autors.
Els granats, molt freqüents a la natura, es troben en gneis, granits, granulites, pissarres cristal.lines, calcàries metamòrfiques, serpentinites, peridotites, etc. Algunes varietats tenen aplicació com a pedres fines en joieria. Tots els granats, per raó de la seva duresa, un cop mòlts, es fanservir com a abrasius. L'almandí és el més comú dels granats. Excepcionalment es troben mescles de pirop i almandí, anomenades rodolita amb un color rosa vermellós. Es troba sobretot als gneis i als esquistos (pissarres cristal.lines). Les varietats transparents i de color viu es fan servir en joieria.
|
tornar