Andalusita                                             tornar


     Grup dels granats
     
     Grossulària
          
Pirop
          
Esparsita
          
Almandí
     
Olivina
     
Estaurolita
     
Andalusita

 

 

 
  L'andalusita:
Fórmula: SiO5Al2
Sistema: Ròmbic
Color: Blanc, gris, rosat, marró i vermell de carn.
Ratlla: Blanca
Esclat: Vitri i mat
Grau d'opacitat:  Opac   transparent i  translúcid
Duresa: Entre 7 i 7,5
Densitat: Entre 3,10 i 3,20Forma de presentar-se (hàbit): Cristalls prismàtics senzills, de base  quadrada, a vegades voluminosos o en masses granulars, radials i lapídies.
Exfoliació: Clara
Composició química:
Propietats òptiques: Biaxial. A vegades fortament dicroic, verd en una  direcció i vermell en l'altra.Jaciment:Etimologia: D'Andalusia, per trobar-se jaciments molt importants a la  serrania de Ronda (Málaga) i barranc de San Juan (Sierra Nevada). La primera vegada que es va trobar va ser en els llocs anomenats Zahurdón i Salesa de  las Hoyas, a El Cardoso (Guadalajara), que Abraham Gottlob Werner  (1750-1817), el seu descobridor, va creure que era una població d'Andalusia i per això li va donar al nom d'andalusita.Altres informacions: Hi ha una varietat amb pigment negre carbonós,  distribu‹t amb simetria en els cristalls, que ha rebut el nom de quiastolita i a la qual se li atribueixen propietats màgiques.   L'andalusita es forma pel metamorfisme d'esquists i pissarres  alumíniques, ja sigui per metamorfisme regional o de contacte, especialment  per intrusions granítiques.
   Té aplicació per a la indústria de la fabricació de porcellana.