Grup dels granats
          Grossulària
          Pirop
          Esparsita
          Almandí
     Olivina
     Estaurolita
     Andalusita

 
El pirop:
Fórmula: (SiO4)3Mg3Al2
Sistema: Cúbic
Color: Vermell
Ratlla: Blanca o del color del mineral, però més pàl.lida
Esclat: Vitri i resinós a les superfícies de fractura.
Grau d'opacitat:  Transparent a  translúcid
Duresa: Entre 7 i 7,5
Densitat: Entre 3,51 i 3,58Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls a‹llats ben formats d'hàbit romboèdric o trapezoèdric. Forman druses i masses criptocristal.lines. També en grans arrodonits en arenes.Exfoliació: ImperfectaComposició química:Propietats òptiques: Isòtrop. Index de refracció alt.Jaciment:Etimologia: Prové del grec "piropos", que significa semblant al foc, per raó del color vermell obscur.    La paraula granat prové del llatí "malum grantum", magrana, i fa referència a la semblança dels granats amb els grans de la magrana.Altres informacions: El grup dels granats comprèn una sèrie de nesosilicats de fórmula general (SiO4)3A3B2. L'element A pot ser magnesi, manganès, ferro divalent o calci; l'element B pot ser alumini, ferro trivalent, titani o crom. Hi ha nombroses mescles isomorfes i les espècies definides varien molt segons els diferents autors.
   Els granats, molt freqüents a la natura, es troben en gneis, granits, granulites, pissarres cristal.lines, calcàries metamòrfiques, serpentinites, peridotites, etc. Algunes varietats tenen aplicació com a pedres fines en joieria. Tots els granats, per raó de la seva duresa, un cop mòlts, es fanservir com a abrasius.
  El pirop és semblant a l'almandí però amb una mica de calci.   Sempre és vermell, però s'ennegreix per calcinació; quan es refreda recupera el seu color originari.   La varietat anomenada granat de Bohèmia és molt apreciada en joieria.