Grossularia                                        tornar


     Grup dels granats
     
     Grossulària
          
Pirop
          
Esparsita
          
Almandí
     
Olivina
     
Estaurolita
     
Andalusita

 

 

 
La grossulària:
Fórmula: (SiO4)3Ca3Al2
Sistema: Cúbic
Color: Blanc, groc, groc canyella, groc verdós, verd, bru vermellós, vermell pàl.lid, ataronjat i negre.
Ratlla: Blanca o del color del mineral, però més pàl.lida. Esclat: Vitri i resinós a les superfícies de fractura
Grau d'opacitat:  Transparent a  opac
Duresa: Entre 6,5 i 7,5
Densitat: Entre 3,53 i 3,59
Forma de presentar-se (hàbit): En cristalls a‹llats ben formats d'hàbit romboèdric o trapezoèdric. Formen druses i masses criptocristal.lines. També en grans arrodonits en arenes.Exfoliació: Imperfecta Composició química:Propietats òptiques: Isòtrop. Index de refracció alt.Jaciment:Etimologia: La paraula grossulària prové del llatí "ribes grossularia", grossella espinosa (fruit del riber), en referència al color verd clar de la fruita madura.    La paraula granat prové del llatí "malum grantum", magrana, i fa referència a la semblança que hi ha entre els granats amb els grans de la magrana.Altres informacions: El grup dels granats comprèn una sèrie de nesosilicats de fórmula general (SiO4)3A3B2. L'element A pot ser magnesi, manganès, ferro divalent o calci; l'element B pot ser alumini, ferro trivalent, titani o crom. Hi ha nombroses mescles isomorfes i les espècies definides varien molt segons els diferents autors.
   Els granats, molt freqüents a la natura, es troben en gneis, granits, granulites, pissarres cristal.lines, calcàries metamòrfiques, serpentinites, peridotites, etc. La grossulària es troba a les calcàries cristal.lines i a les pissarres clorítiques, originades per un metamorfisme regional o decontacte.
  La grossulària s'anomena també hesonita i pedra de canyella.   La grossulària, de vegades, presenta substitucions de l'alumini i del calci per ferro trivalent i divalent respectivament.   Algunes varietats, com és el cas de la grossulària, tenen aplicació com a pedra fina en joieria. Tots els granats, per raó de la seva duresa, un cop mòlts, es fan servir com a abrasius.