Tipus de magma:  

       A escala terrestre i d'acord amb la seva procedència s'originen mitjançant el procés de la palingenèsia (fusió total o parcial de les roques preexistents en un lloc per formar un nou  magma) fonamentalment, dos tipus de  magmes:
     - El magma  granític
     - El magma  basàltic
     El magma granític   Tant en les experiències de laboratori, com en les observacions sobre el terreny, es poden trobar roques de tipus granític, com a resultat de laconsolidació magmàtica o bé en el  metamorfisme regional (casos de  gneisque passa més o menys progressivament a  granit de contorns difusos).
  Experimentalment, Winkler i Wiart-Sabatier han sotmès diferents tipus d' argiles a temperatures creixents arribant a 666/850 §C i pressions de 2 kb (similars a les existents a 7/8 km de profunditat) amb pressió d'aigua saturada. El resultat de l'experiència, independentment de la composició de l'associació d' argiles inicial, és l'obtenció d'un  magma de composició  granítica que correspon a la composició mitjana dels  granits reals i una fase residual en la qual els minerals varien segons les  argiles utilitzades en l'experiència.   Igualment es pot obtenir una roca progressivament  àcida (que podria assolir una composició granitoidea) a partir de la cristal.lització fraccionada d'un magma  basàltic toleític ( basalt ric en  sílice  pobre en minerals  alcalins i és excepcional la presència d' olivina)
   D'acord amb l'experiència anteriorment exposada, juntament amb el que s'ha dit del pas del  gneis a  granit  hem de considerar que la idea actualment acceptada que els magmes  granítics provenen d'una capa profunda i uniforme de l' escorça terrestre pot tenir altres explicacions.ª2El magma basàltic
   El fet que els basalts fossin sempre quasi idèntics, fos quina fos l'època i el lloc d'emissió, va fer pensar en una única capa  generatriu profunda.   Avui en dia es considera que el magma  basàltic és un  magma que accedeix per primera vegada a la superfície donant lloc a les erupcions volcàniques i, per tant, després d'haver-se refredat, a les roques  volcàniques o  efusives  o bé queda injectat en forma de capa o escata a diferents profunditats de l' escorça terrestre que per regla general no superen els 3 km (roques  filonianes  també anomenades  hipoabissals o subvolcàniques).
  Ringwood va suposar que en la part superior del  mantell terrestre, entre 15 i 30 km de profunditat, existeix una capa, denominada capa  peridotítica del mantell superior, composta per  pirolita  formada per tres parts d'una roca  ultramàfica (constitu‹da fonamentalment per minerals  ferromagnesians) i una part de  basalt  �s en aquesta capa de naturalesa  pirolítica on tenen lloc els magmes  basàltics  que ascendeixen a la superfície terrestre a través dels volcans intracontinentals i els  arcs volcànics a l'interior o a les vores dels oceans, i mitjançant fractures intracontinentals o intraoceàniques.