Classificació:  

       Malgrat que en un principi i d'acord amb el magma que les origina hem agrupat les roques ígnies en dos grans conjunts, granític i basàltic, aquest no impedeix que existeixin distints criteris a l'hora d'establir la seva classificació (grandària del gra, minerals fonamentals en la seva composició, textura i estructura, etc.). Una de les formes més freqüents de classificar les roques ígnies és segons la seva composició mineralògica, ésa dir, tenint en compte la presència de minerals que pertanyen als grups anteriorment esmentats, leucocràtics i melanocràtics, i la relació quantitativa entre ells.   A aquest principi mineralògic s'afegeixen conceptesreferents a la seva estructura i textura (forma, dimensió i orientació recíproca dels minerals), que depenen del procés de constitució de la roca i permeten, juntament amb les condicionsde jaciment de la massa rocosa i les seves relacions amb les roques circumdants, dividir les roques ígnies en tres grans grups:   - Roques intrusives o plutòniques. El magmacristal.litza lentament a l'interior de l'escorça.   - Roques efusives, volcàniques o eruptives. El magma cristal.litza ràpidament a l'exterior de l'escorça.   - Roques filonianes, hipoabissals o subvolcàniques. El magma cristal.litza a l'interior d'encletxes o filons.   Una de les múltiples classificacions que es poden proposar és la d'Stirrup (1.984), ja que és molt més senzilla que la d'Streckesseim (1.967 i 1.973) i altres. Es tracta d'una classificació de doble entrada: composició química i grandària del gra.   Pel que fa referència a la composició química, són roques àcides les que contenen un 10% o més de quars lliure. Roques bàsiques són les que gairebé contenen quars lliure. Les roques que pertanyen a aquest grup varen ésser definides inicialment pel seu percentatge de sílice, que es va situar entre un 45 i un 55%.   Roques intermèdies són les que tenen una proporció de quars lliure inferior al 10%. Roques ultrabàsiques són aquelles que són constitu‹des essencialment per minerals ferromagnesians, d'aquí el seu nom de roques màfiques. El quars és tan poc important que inclús els feldspats són rars.   La grandària del gra és una altre dels criteris que s'utilitzen per a la seva classificació. Gra fi és el que té un diàmetre inferior al mil.límetre. Gra mitjà és el que té un diàmetre entre 1 cm. i 1 mm.. Gra gruixut, el comprès entre 1 i 3 cm.. Gra molt gruixut el superior a 3 cm.