Formes de jaciment:

     Les roques ígnies es presenten en jaciments de tipus molt variat i, amb la finalitat d'una major claredat, descriurem els tipus de jaciments agrupats segons els principals tipus de roques.ª2Roques plutòniques
   Les roques plutòniques es presenten en grans masses sense estratificar, encara que poden presentar-se intercalades entre altres roques  sedimentàries  Els principals tipus de jaciment són:  batòlit   filó   lacòlit i  lopòlit    Batòlit.- Es una gran massa de roca plutònica que aflora a la superfície en grans extensions, en general majors de 100 km2. Els batòlits es poden observar quan una gran part ha estat exposada a l'erosió i aflora a la superfície. Els batòlits majors del món, localitzats a la Colúmbia Britànica (Canadà) i Xile meridional, afloren en àrees allargades de 2.000 i 1.000 km, respectivament, amb una amplària màxima de la dècima part de la seva longitud.   A l'interior dels  batòlits poden aparèixer xenòlits. Es tracta de fragments despresos en l'interior del batòlit, procedents de la roca encaixant o també pot tractar-se d'un fragment de la roca ígnia que s'ha solidificat prest i té una composició lleugerament distinta. En enclavaments de redu‹des dimensions se'ls anomena nòduls.
  Filó.- Els filons són cossos  intrusius continguts entre superfícies  subparal leles, d'espessor i dimensions variables (des d'1 cm d'espessor i uns quants metres de longitud fins a uns quants kilòmetres d'espessor per uns centenars de kilòmetres d'amplària d' aflorament)  Els filons de forma irregular i espessor variable reben el nom de venes intrusives.
  Aquests cossos intrusius aplanats poden ser  discordants respecte de la roca encaixant (filons pròpiament dits o dics) o  concordants (filons capa o sill). En alguns casos els  filons apareixen en línies circulars concèntriques (contínues o interrompudes). Es tracta d'un conjunt de filons d'estructura cònica.   Les apòfisis són  filons de petita extensió, limitats per superfícies convergents i que procedeixen de cossos intrusius de majors dimensions.   Lacòlit.- Es una massa  lenticular de roca plutònica, concordant amb les roques entre les quals està encaixada. Té forma de cúpula i presenta una base més o menys plana (com si es tractàs d'una lent  planoconvexa o  biconvexa ). Els lacòlits solen ser de dimensions més redu‹des que els  batòlits  encara que poden tenir uns quants kilòmetres d'extensió.   Lopòlit.- Es una intrusió ígnia en forma de plat, amb la concavitat cap a dalt. Solen ser de majors dimensions que els  lacòlits  L'espai ocupat pel  magma es produeix per un enfonsament del sòtil de la intrusió, més que per un alçament del sòtil.ª2Roques volcàniques
  Els jaciments de les roques  efusives vénen determinats per les característiques físiques i químiques de la lava, per les condicions de refredament i pel tipus de procés eruptiu. En general les roques  efusives apareixen estratificades en  colades superposades.   Les laves de composició química  siàlica  és a dir, les que corresponen a magmes  granítics  són bastant viscoses i no s'allunyen molt de l'orifici volcànic. Les laves  basàltiques són molt més fluides, principalment per la seva elevada temperatura, i s'estenen sobre grans àrees en  colades d'espessor limitada.
  Tal i com ocorre en les roques plutòniques, són freqüents els  filons  els dics, les  cúpules i els pitons volcànics, que són conductes d'alimentació vertical i de secció quasi circular que s'han omplert de lava solidificada i/o mineral  piroclàstic i que posteriorment han estat exposats per l'erosió del con volcànic.
   També les laves  basàltiques  en erupcions  fissurals  formen extenses colades que recobreixen grans superfícies i reben el nom de mantells (com l'altiplà del Deccan, a l'India occidental, amb una superfície en l'actualitat de 500.000 km2, encara que degué ocupar més del doble d'aquesta àrea, una espessor màxima de 3.200 m i una espessor mitjana de 650/700 m).