Canàries:  

       Cim del Teide (3.718 m d'alçada).Roque Cinchado en la formació anomenada Roques de García.   Parc Nacional de Timanfaya (illa de Lanzarote).
  El Parc Nacional de Timanfaya va ser creat el 9 d'agost de 1974. Té unasuperfície de 5.107 Ha. A la part centroccidental de l'illa de Lanzarote, en els municipis de Yaiza i Tinajo.   Aquest parc nacional es va crear per protegir les millors formes volcàniques que varen quedar a l'illa de Lanzarote després de les erupcions del segle XVIII (1 de setembre de 1.730 a 16 d'abril de 1.736). Aquestes erupcions varen expulsar un total de 2.000 milions de metres cúbics de lava i varen cobrir una superfície de 171 kilòmetres quadrats.
  A l'actualitat es poden trobar més de 25 cràters junts, quasi alineats, en una línia de fractura de direcció E NE-W SW, que coincideix pràcticament amb la que varen originar les erupcions anteriors al període quaternari. Els volcans més importants es troben a la part central d'aquesta línia de fractura, entre la Montaña de Timanfaya i la Montaña Rajada, al sud-est del parc.   Les erupcions que varen tenir lloc a Timanfaya han estat les més espectaculars de totes les del arxipèlag canari quant a volum de materialsexpulsats i durada en el temps.   Mant de la Verge hornito
    En el Parc Nacional de Timanfaya a la zona de les Montañas del Fuego en alguns indrets sota la superfície del terreny s'assoleixen temperatures notablement elevades, fet que dóna lloc a la possibilitat d'efectuar espectaculars demostracions, com la combustió  espontània de branques seques i la provocació de guèisers artificials a l'Islote de Hilario.   Les anomalies tèrmiques de les Montañas del Fuego es troben entre les més espectaculars que es coneixen al món. En molts punts la temperatura arriba als 100 §C a pocs centímetres de la superfície, i s'ha registrat un màxim de 312 §C a 12 metres de profunditat.   Un dels aspectes peculiars de l'agricultura a Lanzarote és la utilització del lapil li en els típics "arenados" ("Geria "), una espècie d'embut. Aquesta tècnica consisteix a estendre sobre el sòl natural una capa de 10 a 15 cm de lapil.li. Sota aquesta capa se solen col.locar uns 2 cm de femada. En els conreus de vinyes i figueres es protegeixen aquests embuts contra el vent i s'alcen parets de forma semicircular. El pagès de l'illa ha comprovat que al seu interior existeixen ecosistemes protegits en els quals es desenvolupen millor les plantes.  Volem destacar una planta el Erysimum anomenat vulgarment Alelí del Teide.